tag:blogger.com,1999:blog-36027509438779121352024-02-18T20:31:33.400-08:00El bloguer ocasionalJoan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.comBlogger80125tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-71118765577718896582016-01-10T04:07:00.000-08:002016-01-10T04:07:54.335-08:00El abuelo del Avid y del Final CutRevolviendo en mi archivo he encontrado <a href="https://drive.google.com/file/d/0ByrFzY35X0rGV0RKbEFKV0U0OXc/view?usp=sharing" target="_blank">el folleto del MONTAGE</a>, la primera máquina de montaje virtual de la historia - o, por lo menos, de la que tengo conocimiento- que era un híbrido analógico/digital.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_hbyT5vDVXGsDtc58lpLt1hJAOfaaFoBlmVZpy98sAsKFw8r3DKIpr-Pinus70EpGijT-9SdzeFDxs2UtB0OZYI1K6kirou_RF913N26XeKeqI4FotGdUON_pfBvBdJncG4f2PZVAiF-p/s1600/foto+MONTAGE+PICTURE+CORPORATION.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_hbyT5vDVXGsDtc58lpLt1hJAOfaaFoBlmVZpy98sAsKFw8r3DKIpr-Pinus70EpGijT-9SdzeFDxs2UtB0OZYI1K6kirou_RF913N26XeKeqI4FotGdUON_pfBvBdJncG4f2PZVAiF-p/s320/foto+MONTAGE+PICTURE+CORPORATION.jpg" width="319" /></a></div>
<span id="goog_977696431"></span><span id="goog_977696432"></span><br />
<br />
Este bicho, que se puso a la venta en 1984, se diseñó para montar series de televisión. La consola central que se ve en la foto estaba conectada a 14 magnetoscopios Betamax modificados (con TC longitudinal y vertical) en los que se copiaban hasta 5 horas de material original. !4 copias idénticas, una en cada Betamax. El sistema capturaba un frame inicial y un frame final de cada secuencia (lo que hoy llamamos un <i>thumbnail</i>), que se visualizaban en la fila inferior de monitores, en la que se podían precargar hasta siete secuencias. El montador ordenaba las secuencias y definía los puntos de entrada y salida, y podía visualizar el resultado en los monitores de arrriba: el sistema gestionaba los 14 Betamax de modo que cada plano o secuencia se reproducía desde una máquina distinta, y commutaba entre las máquinas para ofrecer una reproducciñón continua.<br />
<br />
Cuando se llegaba a un montaje definitivo, la máquina creaba un EDL, una lista de decisiones de montaje que se almacenaba en un disquete y que luego se importaba en un sistema de montaje on-line con las cintas originales de una pulgada para ejecutar el montaje del master.<br />
<br />
Esta filosofía de montaje virtual era tan innovadora a mediados de los 80 que en el folleto se incluye una explicación de "qué es y qué hace" la máquina.<br />
<br />
No sé si llegaron a vender sistemas que se pusieran en explotación. Recuerdo que al cabo de unos años, a mediados de los 90, asistí a una demostración en TV3 del sistema Montage en su versión digital (era la época del Media 10o y de los primeros Avid).<br />
<br />
<br />
<br />Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-27325592352385746912015-10-20T06:44:00.000-07:002015-10-20T06:44:41.782-07:00Un monumento al teclado... o un altar a Santa TeclaUn amigo estuvo hace poco en la ciudad rusa de Ekaterinburgo y se encontró con este monumento público... al teclado! Aunque también podría ser un altra a Santa Tecla, patrona de lo informático.<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-oOjtKe9wZriR15ck-sMx1W4L2prU0_Jsp5gKS5iSKnUBetzAQzdg2d-uQMgywY8Enc6wgZ1nQc5GaPkD-WrkR-IuMm_YqNZjzVVXOBxTLIdvDVVI4Di0aA1TqP60T87ykjZcvIFTeTa_/s1600/eEkaterinburgKeyboard.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-oOjtKe9wZriR15ck-sMx1W4L2prU0_Jsp5gKS5iSKnUBetzAQzdg2d-uQMgywY8Enc6wgZ1nQc5GaPkD-WrkR-IuMm_YqNZjzVVXOBxTLIdvDVVI4Di0aA1TqP60T87ykjZcvIFTeTa_/s400/eEkaterinburgKeyboard.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIca1U6eCUzpp7Frp1CGuAIgws4DhEqZSBH4DoSAKBCKOk17S8JQ7rkG0mUq-RwD7eO4SFT26JfuTPYllSIftv0WgL5xG4f1-EO7657oRBCWMkzidJ5HLEN8-GZ4T_vgHhvdOCgZO5fo0e/s1600/EkaterinburgKeyboard.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIca1U6eCUzpp7Frp1CGuAIgws4DhEqZSBH4DoSAKBCKOk17S8JQ7rkG0mUq-RwD7eO4SFT26JfuTPYllSIftv0WgL5xG4f1-EO7657oRBCWMkzidJ5HLEN8-GZ4T_vgHhvdOCgZO5fo0e/s400/EkaterinburgKeyboard.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br /></div>
Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-76735640593671003262015-08-16T01:33:00.001-07:002015-08-16T01:33:24.892-07:00Rotunda rotonda para aerotranstornadosEn Francia, cerca de la entrada a la autopista A-7 en Orange, existe una rotonda francamente rotunda. En vez de un arbolito, una escultura abstracta o un tractor viejo, del suelo surge un poderoso caza Mirage.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLm5GFIWAV7cRfDzJmUH9VsdYEVg5WEsLNM-mzGOhNhtaggKQs7QO-XpjjYYgQfmkq6antEsoKEQJC-zaV3u2DMWJk6ncGIsgIpG76hm1TdL5drsWl4YIN5kRptKqQ5wke6HF7QTo1PDfw/s1600/Mirage+a+l%2527autopista.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLm5GFIWAV7cRfDzJmUH9VsdYEVg5WEsLNM-mzGOhNhtaggKQs7QO-XpjjYYgQfmkq6antEsoKEQJC-zaV3u2DMWJk6ncGIsgIpG76hm1TdL5drsWl4YIN5kRptKqQ5wke6HF7QTo1PDfw/s400/Mirage+a+l%2527autopista.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
Un poco más al Norte, en dirección a Lyon, en un polígono comercial al lado de la autopista, hay un almacén de efectos militares (<i>surplus</i>) que tiene un caza colgado de la fachada como reclamo - pero ese no me dio tiempo a fotografiarlo.Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-26651769228026446992014-10-19T14:09:00.001-07:002014-10-19T14:20:56.877-07:00Les caretes del 30 MinutsEn ocasió del seu 30 aniversari, l'equip del 30 Minuts ha penjat un vídeo amb un recull de totes les caretes del programa des de la seva primer emissió, l'octubre de 1984.<br />
<br />
<br />
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="398" id="EVP5273591IE" width="640"><param name='movie' value='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf'></param>
<param name='scale' value='noscale'></param>
<param name='align' value='tl'></param>
<param name='swliveconnect' value='true'></param>
<param name='menu' value='true'></param>
<param name='allowFullScreen' value='true'></param>
<param name='allowScriptAccess' value='always'></param>
<param name='wmode' value='transparent'></param>
<param name='FlashVars' value='votacions=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&hassinopsi=true&subtitols=true&minimal=false&refreshlock=true&relacionats_canals=true&comentaris=false&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&autostart=false&videoid=5273591&hasrss=true&relacionats=true&hasinsereix=true&instancename=playerEVP_0_5273591&hascomparteix=true&expandir=true&mesi=true&haspodcast=true&hasenvia=true&controlbar=true&opcions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></param>
<embed width='500' height='314' type='application/x-shockwave-flash' src='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf' id='EVP5273591' scale='noscale' name='EVP5273591' salign='tl' swliveconnect='true' menu='true' allowfullscreen='true' allowscriptaccess='always' wmode='transparent' FlashVars='votacions=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&hassinopsi=true&subtitols=true&minimal=false&refreshlock=true&relacionats_canals=true&comentaris=false&backgroundColor=#ffffff&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&autostart=false&videoid=5273591&hasrss=true&relacionats=true&hasinsereix=true&instancename=playerEVP_0_5273591&hascomparteix=true&expandir=true&mesi=true&haspodcast=true&hasenvia=true&controlbar=true&opcions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></embed></object>
<br />
<br />
Aquí van algunes curiositats sobre les 3 primeres versions, que corresponen al període durant el qual vaig ser el realitzador del programa.<br />
<br />
<b>Massa neu quasi provoca un infart</b><br />
<br />
Si no recordo malament, la primera careta la van dissenyar Rosa Mundet, Toni Pelegrín i Neus Grabulosa, l'ànima del departament de disseny gràfic de TV3 als inicis de la cadena. La sintonia era un muntatge de Josep Maria Romero. Juraria que primer vam tenir la sintonia i sobre això vam muntar la imatge, però podria ser a l'inrevés.<br />
<br />
La careta és totalment abstracta, vam voler fer-la així per distinguir-nos del referent de l'Informe Semanal, que era el que l'espectador entenia per "programa de reportatges".<br />
<br />
El títol del programa (30 Minuts) feia referència a un programa clàssic de la televisió nord-americana, el Sixty Minutes, tot i que tots dos programes eren molt diferents en la forma. En el programa americà cada reportatge està protagonitzat per un presentador que pràcticament es limita a fer entrevistes als personatges.<br />
<br />
Al principi, el programa s'emetia en directe. Vull dir que no hi havia una "coca" (PPD) del programa que es lliurava prèviament a continuïtat, sinó que des del control de realització d'informatius llençàvem les diverses peçes pregravades: la careta i les presentacions d'en Joan Salvat, i els reportatges (al principi el programa incloia 2 o 3 peces de durada diversa en cada emissió). El primer dia, quan va entrar la careta, els tècnics del control de continuïtat es van endur un ensurt majúscul perquè de cop i volta la pantalla es va omplir de neu (el senyal de puntets blancs i negres) i es van pensar, naturalment, que l'emissió se n'havia anat en orris. Però no, era la careta, que començava amb dos o tres segons de neu abans de que comencés la sintonia.<br />
<br />
Al dia següent ens van demanar que retalléssim la neu... que també podia fer pensar als espectadors que se'ls havia espatllat la tele.<br />
<br />
<br />
<b>Adoradors de la barra</b><br />
La careta de la segona temporada seguia sent abstracta, però era molt tecnològica. Tenia elements en 3D, que en aquell moment era una tecnologia bastant novedosa. La barra vermella de la primera careta s'havia convertit en un element més complexe que d'entrada servia per emmarcar el sumari d'imatges i després es convertia en un "paquet" multicolor que finalment servia de fons per al logotip, que mantenia les dues ratlles vermelles però perdia el títol del programa -- una mostra que l'expressió "el 30" ja havia arrelat.<br />
<br />
El procés tècnic per incloure tots els elements que configuraven la careta/sumari era una mica complex perquè calia sincronitzar el moviment de la barra amb el muntatge del sumari utilitzant un mesclador d'imatge que tenia el mal constum de desconfigurar-se molt fàcilment. Peri això, d'aquest procés jo en deia "l'adoració de la barra" perquè la maleïda barra ens va fer perdre bastant temps en més d'una ocasió.<br />
<br />
La música de la careta és de Tulio Tonelli, un músic i productor que havia treballat molt a Itàlia, i que va fer una música força característica i contundent.<br />
<br />
<b>Més energia</b><br />
La tercera versió de la careta introdueix algunes imatges, algunes reconeixibles, d'altres encara molt abstractes, i manté una versió actualitzada del logotip. La sintonia era una versió de la música anterior, que va fer el mateix Tulio Tonelli.<br />
<br />
Les altres caretes, que ja no corresponen a la meva època en el programa, introdueixen més imatges i canvien el logotip, que perd les barres característiques.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-90960853644336568602013-12-15T14:20:00.000-08:002013-12-15T14:20:48.701-08:00Reencuentro en los (nuevos) EncantesHace algunas semanas se inauguró en Barcelona el nuevo mercado de los Encants, el equivalente local a los "<i>marchés aux puces</i>" franceses, a los "<i>flea markets</i>" norteamericanos o al Rastro madrileño.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPIzpUtAGknmht2w6lskATj02UkdyD3CCpis74TjYCPMbeQjzwANwO5HIgfW5v9Ob2_260Qr1ICGUtmyDMUDsPpZ8BTWSYqcHq6Grfy4WpZnyH7Z-SKVnbgOuUHC9IsoJCqEgN7-w-IU7i/s1600/Encants+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPIzpUtAGknmht2w6lskATj02UkdyD3CCpis74TjYCPMbeQjzwANwO5HIgfW5v9Ob2_260Qr1ICGUtmyDMUDsPpZ8BTWSYqcHq6Grfy4WpZnyH7Z-SKVnbgOuUHC9IsoJCqEgN7-w-IU7i/s320/Encants+1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgkZ-b0HRxegs8UzFzximltg9ud1DLqDoSgFtfGeZWmlfOAubT3gEQFUVngTVBSL54ML-1jotTtd7jNIlQ7Fwm6LiPN4Vn_KUjOk8XBQTVPrjkbOH0OsA3sBAsr7gTeXvWDKSKfctqre7n/s1600/Encants+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgkZ-b0HRxegs8UzFzximltg9ud1DLqDoSgFtfGeZWmlfOAubT3gEQFUVngTVBSL54ML-1jotTtd7jNIlQ7Fwm6LiPN4Vn_KUjOk8XBQTVPrjkbOH0OsA3sBAsr7gTeXvWDKSKfctqre7n/s320/Encants+2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
En una visita reciente encontré un ejemplar del primer <i>cassette</i> que entró en mi casa cuando era pequeño -- un Sanyo cuya característica principal era un mando tipo joystick <i>avant la lettre</i> (porque lo del joystick aparece con los videojuegos, que estaban todavía por llegar a principios de los años 70...).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU8pvcGj6t4oUdr1JWFRIry8EpwHDYh8XkqOKRx1rJ9JffvEOND5x25CK3Mm91BMS1EceOpUHcZW1ce0DMjwd10ZGLluQnVIZ14wr7i_6A6_7bJiWAEf8dDIqj3ncNMpCAZCxZFLnjx_s_/s1600/Encants+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU8pvcGj6t4oUdr1JWFRIry8EpwHDYh8XkqOKRx1rJ9JffvEOND5x25CK3Mm91BMS1EceOpUHcZW1ce0DMjwd10ZGLluQnVIZ14wr7i_6A6_7bJiWAEf8dDIqj3ncNMpCAZCxZFLnjx_s_/s320/Encants+3.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiAN3Wu8IOvowLSSw1HaZS1Y28icJZyAxaAaqMc_WnqkIrveBBu__jUlj8x0qOfDpduX8AYte9QMun4sCO485VUWp5EGnCgkpU2FcvRrHuVpp_cocfgrhrTg37TzHYOzEyEMb_JYTHY4DS/s1600/Encants+4b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiAN3Wu8IOvowLSSw1HaZS1Y28icJZyAxaAaqMc_WnqkIrveBBu__jUlj8x0qOfDpduX8AYte9QMun4sCO485VUWp5EGnCgkpU2FcvRrHuVpp_cocfgrhrTg37TzHYOzEyEMb_JYTHY4DS/s320/Encants+4b.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-3663404418493851282013-12-15T12:29:00.000-08:002013-12-15T12:29:00.683-08:00El calaix de sastre de l'iPhoneFent neteja de les fotos que tinc a l'iPhone n'he trobat algunes d'antigues que vaig fer pensant en comentar-les, però que van quedar oblidades. Aquí n'hi ha una selecció.<br />
<br />
<b><u>Missatge en una màquina expenedora de tiquets al metro de Barcelona</u></b><br />
<b><u><br /></u></b>
Qui va escriure això no necessita Facebook ni Meetic...<br />
<b><u><br /></u></b>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGmKVuM5aOwWn2Nz1-svDm0O77wMqYMEZD1dEmE7hEfrCGT7oC_98gdkud0WDp_lpwHqZxFLjnKMKVKRGCF40mLQB81dt2LtCEwI5bSiqoyPK44esSlozKeDWGoXtlnmIP1jDKfmWotHf1/s1600/IMG_0072%255B1%255D.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGmKVuM5aOwWn2Nz1-svDm0O77wMqYMEZD1dEmE7hEfrCGT7oC_98gdkud0WDp_lpwHqZxFLjnKMKVKRGCF40mLQB81dt2LtCEwI5bSiqoyPK44esSlozKeDWGoXtlnmIP1jDKfmWotHf1/s320/IMG_0072%255B1%255D.JPG" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ4ZGKIjITSC1yr21yVvQdy3aM3iCSl4PVU4gp05SkORsKuA54651IRmpaUt5bwxH7UKaPXV_9tNMJQ0_HRzc8eRIeNm1lWyYFzIKPtm9u7NY-jXrTVnxoa5Mk12ogoP4u131y9WsIdbnU/s1600/Missatge+al+metro+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ4ZGKIjITSC1yr21yVvQdy3aM3iCSl4PVU4gp05SkORsKuA54651IRmpaUt5bwxH7UKaPXV_9tNMJQ0_HRzc8eRIeNm1lWyYFzIKPtm9u7NY-jXrTVnxoa5Mk12ogoP4u131y9WsIdbnU/s320/Missatge+al+metro+2.jpg" width="320" /></a></div>
<b><u><br /></u></b>
<b><u><br /></u></b>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<b><u>Rètol a Madrid</u></b><br />
<br />
Existeix la "tornillería en particular"? Diria que en aquesta botiga tenen tots els cargols que es puguin imaginar...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWJ3Nk6WnD0mz0WaHIj22aX-Ywe3_sYZua6J2dP9YvSQVD9Zl-aA2UQw4pLBS3W-dBYHiuVnylNHC6W2Utm7a-U7qPwZApiCvHuYsk8mahsAqIIxV3lIXZjwlcmzcwt2dgNON_4gadhxHk/s1600/torniller%C3%ADa+en+general.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWJ3Nk6WnD0mz0WaHIj22aX-Ywe3_sYZua6J2dP9YvSQVD9Zl-aA2UQw4pLBS3W-dBYHiuVnylNHC6W2Utm7a-U7qPwZApiCvHuYsk8mahsAqIIxV3lIXZjwlcmzcwt2dgNON_4gadhxHk/s320/torniller%C3%ADa+en+general.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<b><u><br /></u></b>
<br />Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-13383792042687522512013-12-11T02:30:00.003-08:002013-12-15T11:39:44.904-08:00Canons i mantegaAhir vaig visitar St. Augustine, a Florida. És la ciutat habitada permanentment més antiga dels Estats Units (ras i curt, <i>the nations's oldest city</i>). La va fundar el conquistador <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Pedro_Men%C3%A9ndez_de_Avil%C3%A9s" style="background-color: white; background-image: none; color: #0b0080; line-height: 19.1875px; text-decoration: none;" title="Pedro Menéndez de Avilés"><span style="font-family: inherit;">Pedro Menéndez de Avilés</span></a> l'any 1565, i al llarg de la història va canviar de mans: dels espanyols va passar als britànics, després als espanyols de nou i finalment als americans, quan Espanya els va vendre la Florida l'any 1821.<br />
<br />
La ciutat és bonica i molt turística. Una de les principals atraccions és el castell de San Marcos, una fortificació que defensava la ciutat i assegurava el control de les aigües del riu Matanzas i del port i la costa.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/ba/Aerial_view_of_Castillo_De_San_Marcos_-_02_cropped_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="191" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/ba/Aerial_view_of_Castillo_De_San_Marcos_-_02_cropped_01.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
El castell té l'estructura típica de les construccions militars dels segles 17 i 18 -- forma de diamant amb bastions, molt semblant a la del castell de Montjuïc a Barcelona. És l'arquitectura que practica Martí Zuviría, el protagonista de <i>Victus</i>, la novel·la de Albert Sánchez Piñol sobre la guerra de Successió i el setge de Barcelona que culmina amb la desfeta de 1714.<br />
<br />
El castell està construït amb coquina, una pedra característica de la zona formada per closques de petxines sedimentades al llarg de milers d'anys i sotmeses a una forta pressió natural. Segons les explicacions del guia, es pot considerar una mena de precursor de la pedra calcària (el <i>limestone</i>).<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1HmecfOFhvH0jmRThcrKsaDQl1xCu6kODk5HV8c4UAy2OxCf_7dhkwx32orw1TI57Ll71te1nCIGPByd68waYsetXACZu1ma4qA01PSwhHeoxS2aJgJ3FieiRF4I9iUChqHuqSmuK-luH/s1600/DSC03123.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1HmecfOFhvH0jmRThcrKsaDQl1xCu6kODk5HV8c4UAy2OxCf_7dhkwx32orw1TI57Ll71te1nCIGPByd68waYsetXACZu1ma4qA01PSwhHeoxS2aJgJ3FieiRF4I9iUChqHuqSmuK-luH/s320/DSC03123.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibS1y9GtFrQ_p3R6aZOMOK6hMBi0VsWavEMk4VDKxC2sRJp-4DF9Tq4N1TsfP9zwRjIEc_hW1f1KkZ6ri-AUWVOqNxd-PDJwCNH6FqV9fOgx883wEByzmzp08qvq3R9liZIZ10WR27RcvZ/s1600/DSC03124.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibS1y9GtFrQ_p3R6aZOMOK6hMBi0VsWavEMk4VDKxC2sRJp-4DF9Tq4N1TsfP9zwRjIEc_hW1f1KkZ6ri-AUWVOqNxd-PDJwCNH6FqV9fOgx883wEByzmzp08qvq3R9liZIZ10WR27RcvZ/s320/DSC03124.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Aquesta pedra és relativament tova fins al punt que, durant les batalles, les bales dels canons enemics no la fracturaven en mil trossos sinó que <i>hi penetraven sense trencar-la</i>, com si la pedra fos un tros de mantega. Es veu que hi ha documentació escrita sobre aquest fet -- que no és una llegenda urbana, vaja.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Al castell es conserven uns quants canons, alguns dels quals es fan servir els caps de setmana, quan els guies --disfressats de soldats espanyols de l'època-- fan demostracions del seu ús i maneig.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.nps.gov/casa/planyourvisit/images/C4S004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="170" src="http://www.nps.gov/casa/planyourvisit/images/C4S004.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Com que era dimarts, no vaig veure les demostracions. Però en canvi, vaig descobrir una cosa que em va sorprendre: alguns dels canons que l'exèrcit espanyol utilitzava a mitjan segle 18 s'havien fabricat a Barcelona. Entre les peces exposades al castell hi ha canons historiats, decorats i signats. La majoria són fets a Sevilla, però n'hi ha un parell que es van fondre a Barcelona - a la foneria de Josep Barnola.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm80Kmk9t0MBDFCE02PlMJauh_7QxjvWaQOYeAUU2BHuZ_ruQcpPIP8o8jvN89seaq4FmBaokIUl9d8go_RAMlDEkvZt3g_dcGOEliKp1j4Kl3xOYoruqTLd0i-zrLha5DF90QHfBKMl3y/s1600/DSC03131.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm80Kmk9t0MBDFCE02PlMJauh_7QxjvWaQOYeAUU2BHuZ_ruQcpPIP8o8jvN89seaq4FmBaokIUl9d8go_RAMlDEkvZt3g_dcGOEliKp1j4Kl3xOYoruqTLd0i-zrLha5DF90QHfBKMl3y/s320/DSC03131.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Aquesta bonica peça d'artilleria es va fer a Barcelona el 1743</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP4YjyGBRXkTu8bOK3deNZvpQH1NRV0K4AL8OZgI-r5G-HJimba-_kMpUy_PiqQo0GQGxhyphenhyphenixZsuIiJ6n1ECcrkSzY6QUS60yBrL0XbZsGxPGbEKt9mFnobs7DxxjcEr-23L209y5EjOKh/s1600/josephus+barnola.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP4YjyGBRXkTu8bOK3deNZvpQH1NRV0K4AL8OZgI-r5G-HJimba-_kMpUy_PiqQo0GQGxhyphenhyphenixZsuIiJ6n1ECcrkSzY6QUS60yBrL0XbZsGxPGbEKt9mFnobs7DxxjcEr-23L209y5EjOKh/s320/josephus+barnola.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Potser en Sanchez Piñol hauria d'incloure en Barnola a la segona part de <i>Victus</i>...<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-71071451961252646962013-10-25T23:49:00.001-07:002013-10-25T23:49:17.353-07:00Retrato con polvo de estrellasAcabo de descubrir el proyecto <a href="http://www.sergioalbiac.com/wall/stardust.html" target="_blank">Stardust</a>, del artista Sergio Albiac, afincado en Barcelona. Su especialidad es el arte generativo, en el que<i> inputs</i> exteriores interactúan con su actividad creativa de modo que el resultado es impredecible, incluso para él. En este caso, produce retratos de personas combinando sus fotografías con imágenes del telescopio Hubble a través de un software que él mismo ha escrito. El resultado son imágenes como ésta, que se crean semiautomáticamente.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.sergioalbiac.com/images/star01-th.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.sergioalbiac.com/images/star01-th.jpg" width="283" /></a></div>
<br />
Albiac explica en su web que usa las imágenes del Hubble porque somos polvo de estrellas (los átomos que componen nuestro organismo formaron parte en su día de cuerpos celestiales y, antes, de la sopa primigenia del big bang).<br />
<br />
La gracia del proyecto es que cualquiera puede mandar su foto (a través de Google Drive) y Albiac le devuelve 3 retratos al cabo de unos días (entiendo que el sistema no es puramente automático y que hay algún tipo de intervención del artista). Los retratos se acumulan en una <a href="http://www.flickr.com/photos/97510924@N04/" target="_blank">galería de Flickr</a> en la que por ahora hay más de 13.000 fotos.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM5m7utTG0Wkq_3QJipEQuYxXN3xyrE0TGUi1QT54xuR-aRA1RAVwDPXy8mQcpMXrcZgAlNjl80f1uKb53zU8lEI6a0zh2X2y3aLpRxVKGiCUATcIQJO7AY1OBBz_uj4yJAqee_kkcvGvc/s1600/Stardust+Project.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgM5m7utTG0Wkq_3QJipEQuYxXN3xyrE0TGUi1QT54xuR-aRA1RAVwDPXy8mQcpMXrcZgAlNjl80f1uKb53zU8lEI6a0zh2X2y3aLpRxVKGiCUATcIQJO7AY1OBBz_uj4yJAqee_kkcvGvc/s400/Stardust+Project.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
La acumulación de estas fotos, creadas en parte mecánicamente y en parte manualmente, y que presentan variaciones a partir de un mismo tema (las fotos enviadas por los participantes el proyecto) me hacen pensar en las series de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Andy_Warhol" target="_blank">Andy Warhol</a>, quien también jugaba con la variación y la reproducción semimecánica, a menudo a partir de fotos preexistentes, como la de Marylin Monroe o <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Mao_Zedong" target="_blank">Mao Tse Tung</a>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://artobserved.com/artimages/2008/10/andy-warhol-marilyn.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://artobserved.com/artimages/2008/10/andy-warhol-marilyn.jpg" width="397" /></a></div>
<br />
<br />
Por lo pronto, le he mandado una foto mía a Albiac y espero ansioso el resultado...<br />
<br />Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-21862439663277354412013-10-22T16:34:00.001-07:002013-10-22T16:34:35.039-07:00Un teatre lliureAhir al vespre vaig assistir a la presentació del documental <i><a href="http://www.manualproduccions.com/catal%C3%A0/projectes/la-historia-d-un/" target="_blank">La història d'un teatre lliure</a></i>, dirigit per Manu Benavente.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZx8oz4tQ6CyMhMBFWVC0TF9ZHAeCjyJO1BxwW6-UperL2q56FuGTvDU8OjBA79RnxvAlobvApKTPbysPTkQuGTkNILILeDpPvHydfdt6Qyta7KMrzdhlL0gcH1NqZsTeYUvdmAdYhqpdF/s1600/hist%C3%B2ria+d'un+teatre+lliure.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZx8oz4tQ6CyMhMBFWVC0TF9ZHAeCjyJO1BxwW6-UperL2q56FuGTvDU8OjBA79RnxvAlobvApKTPbysPTkQuGTkNILILeDpPvHydfdt6Qyta7KMrzdhlL0gcH1NqZsTeYUvdmAdYhqpdF/s400/hist%C3%B2ria+d'un+teatre+lliure.jpg" width="280" /></a></div>
<br />
<br />
El documental, que s'emetrà pel Canal 33 el dissabte vinent, rememora la història del <a href="http://www.teatrelliure.com/ca" target="_blank">Teatre Lliure</a> des de la seva fundació al 1976 fins a l'actualitat, a través d'entrevistes a la majoria dels seus fundadors i dels professionals que hi han treballat al llarg dels anys, així com a d'altres persones que hi han estat vinculades per raons diverses. A més de les entrevistes (gairebé 40, molt ben trenades en un muntatge que se segueix perfectament), el documental inclou una acurada sel·lecció de fotografies de Ros Ribas, un dels millors i més prolífics fotògrafs d'escena de Catalunya.<br />
<br />
El resultat és un retrat íntim, des de dins, de la trajectòria d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Lliure" target="_blank">una de les iniciatives culturals més importants del país</a> en els darrers 40 anys. És fascinant escoltar Lluís Pasqual, Anna Lizarán, Imma Colomer, Lluís Homar, Quim Lecina, Pere Planella i els altres protagonistes mentre expliquen els inicis d'una aventura que era molt més que una afirmació d'una nova manera d'entendre el teatre -- hi havia un compromís vital i profund, que entroncava amb els idelas de l'època (la llibertat, el hippisme, les comunes) i que tenia un grau d'exigència elevadíssim ("<i>érem gairebé estalinistes</i>", "<i>el Lliure era més important que tu com a individu, però alhora pertànyer al grup et feia fort</i>"). El relat, fonamentalment cronològic, repassa les diverses èpoques de la història del Lliure, incloses les crisis derivades dels enfrontaments personals i de la sempre difícil relació amb les institucions i el poder polític, que va resultar determinant en les incerteses que van sacsejar el teatre després de la mort de Fabià Puigserver. En aquest sentit trobo que els principals protagonistes parlen prou obertament, sense amagar-se darrera d'eufemismes: per exemple, l'Homar descriu la seva pugna amb Josep Muntanyès com una lluita pel poder, "<i>una baralla aviam qui era més gallet.</i>"<br />
<br />
Al llarg de la peça es citen alguns dels muntatges que, per un motiu o altre, van marcar època: des de <i>Camí de Nit</i> (la primera obra; increíbles imatges <i>de video</i> de la funció inagural al desembre del 76 - una gemma d'arxiu) fins a <i>Terra Baixa</i>, l'última creació de Puigserver, passant per l'<i>Ubú Rei</i> de Boadella (que ridiculitzava despietadament el president Pujol), o l'episodi d'autocensura que va provocar el primer cisma al si de la companyia i els primers abandonaments (és un episodi que jo desconeixia totalment).<br />
<br />
L'equip de Manual Produccions encapçalat per el Manu i la Marga ha fet un treball excel·lent, que és ja una referència.<br />
<br />
En les paraules de presentació, Jordi Ambròs, responsable de coproduccions documentals de TV3, ha explicat que aquest projecte és una d'aquelles obres que creen patrimoni, deixen constància d'una part de la història de la cultura recent del país. He trobat que era una observació molt encertada: el Lliure era (i és) motiu d'orgull fins i tot per als que no n'érem espectadors assidus (com ara jo).<br />
<br />
Un altre aspecte a destacar d'aquest documental és que una part del seu finançament prové de les vies clàssiques (coproducció amb TV3, ajut de l'ICEC) però una altra part, aproximadament la meitat, prové de "noves" vies: el <i>crowdfunding</i> i el patrocini. En aquest cas, el patrocini del Grup Mémora. Aquest nom potser no diu gran cosa però quan el representant de la companyia ha fet el seu parlament, de seguida ha quedat clar que es tracta de l'empresa que gestiona els seveis funeraris de Barcelona. Entre el públic hi ha hagut murmuris de sorpresa i fins i tot algun acudit fàcil, però jo he trobat que el discurs del "senyor Mémora" (no recordo el seu nom) tenia força sentit. Ha dit que ells compartien els valors que el Lliure destil·la en el documental, i que la seva participació en el finançament respon a la seva concepció de la RSC (Responsabilitat Social Corporativa) com una manera de retornar a la societat part d'allò que la mateixa societat els hi dóna. Ja m'agradaria que moltes altres empreses tinguessin aquesta visió de la seva relació amb la cultura...<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-42550745909804290402013-10-02T05:10:00.000-07:002013-10-02T12:24:20.099-07:00Un nen dins d'un didalAl <a href="http://www.theguardian.com/" target="_blank">Guardian</a> d'avui he vist una foto que m'ha recordat un dels meus llibres preferits de quan era petit.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjphT-OQ9BS8N8kCZWvhJxxq62SdKncbdcXx3KYfvHKlb04iT4XctklYgn5uCPcI1fuKchhYK6sgrfLt-ulXhp9dsHKxuLv1m9Q3Dtk25sBLe5wgjmQ-82ewlYQ-TlgJiw5zcdrNwp_10oO/s1600/image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjphT-OQ9BS8N8kCZWvhJxxq62SdKncbdcXx3KYfvHKlb04iT4XctklYgn5uCPcI1fuKchhYK6sgrfLt-ulXhp9dsHKxuLv1m9Q3Dtk25sBLe5wgjmQ-82ewlYQ-TlgJiw5zcdrNwp_10oO/s320/image.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
La foto es va fer a Corea del Sud, en un festival de menjar. El llibre que em recorda és <a href="http://www.planetalector.com/jim-boton-y-lucas-el-maquinista" target="_blank"><i>Jim Botón y Lucas el maquinista</i></a>, de Michael Ende, que explica la història d'un nen negre que, una nit de tempesta, arriba a l'illa de Lummerland, on viuen el rei Alfonso Doce Menos Cuarto, una botiguera jovial, un funcionari que mai surt de casa sense barret bombí i paraigua --i en Lucas, el maquinista del títol i la seva entranyable locomotora Emma. (<a href="http://www.planetalector.com/jim-boton-y-lucas-el-maquinista" target="_blank">Aquí</a> trobareu un resum de l'argument). És literatura fantàstica de la millor, anterior als llibres que van fer que el públic adult conegués Ende, com ara <i>Momo</i> o <i>La història interminable</i>.<br />
<br />
El cas és que part de Jim Botón passa a la Xina, una Xina imaginada on els ponts sobre els rierols són de porcellana i les famílies tenen dotze i tretze fills, cadascun una mica més petit que l'anterior, fins al punt que el més petit cap dins d'un didal.<br />
<br />
Aquest llibre és la primera part d'una història que continua amb <i>Jim Botón y los trece salvajes</i>, que és igualment molt recomanable. Jo els vaig llegir en castellà, no sé si existeix traducció catalana.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.planetalector.com/sites/default/files/styles/libro_230x316/public/libro/portadas/jim_boton.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.planetalector.com/sites/default/files/styles/libro_230x316/public/libro/portadas/jim_boton.jpg" /></a></div>
<br />
<div>
<br /></div>
Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-68778746727039401502013-09-07T00:58:00.001-07:002013-09-07T00:58:17.537-07:00El Petit Príncep fa 70 anysAcabo de descobrir que El Petit Príncep, l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry, es va publicar ara fa 70 anys. A la <a href="http://www.thelittleprince.com/" target="_blank">web oficial</a> es troben mil i una informacions sobre aquest llibre que ja fa temps va esdevenir un fenòmen cultural mundial (s'ha publicat en més de 210 llengües). De la galeria d'imatges que hi ha a la pàgina principal m'ha agradat especialment aquesta:<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.thelittleprince.com/wp-content/uploads/2013/09/1185085_646908975328922_2018394708_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://www.thelittleprince.com/wp-content/uploads/2013/09/1185085_646908975328922_2018394708_n.jpg" width="282" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Recordo que quan els meus fills eren petits, sovint els posava el cassette del conte mentre anàvem en cotxe, i cada cop que arribava l'episodi de la guineu se m'humitejaven els ulls.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
La informació de l'aniversari l'he trobat en una nota de la Filmoteca, que aquest cap de setmana projecta<a href="http://www.filmoteca.cat/web/programacio/cicles/sessions-especials/el-petit-princep-fa-70-anys" target="_blank"> la versió cinematogràfica del Petit Príncep dirigida per Stanley Donen el 1974</a>. És un musical que, segons la informació de la Filmo, va ser "un gran fracàs". Diria que no m'estranya --adaptar una obra tan particular a la gran pantalla és un repte megamajúscul.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-24728519585563091152013-08-27T12:59:00.001-07:002013-08-27T13:04:29.238-07:00Visita al sincrotró<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de visitar el sincrotró Alba, a Cerdanyola, que és una de les instal.lacions científiques més destacades de Catalunya i Espanya. Aquí va un resum de les explicacions que ens van donar.</span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5YMTc_Svd2E9Wq7LjfcTL9diGFhQHggqpUF1uidtWGgGsOFPlt_z1gki4WJOSZoiWMf4HoWNn_julX02x21vXY8zvm7JPiStSrgbfJlii8M9JPhAHTtIGa5B2kFM2K6bd_JysUMAp8547/s1600/vista+a%C3%A8ria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5YMTc_Svd2E9Wq7LjfcTL9diGFhQHggqpUF1uidtWGgGsOFPlt_z1gki4WJOSZoiWMf4HoWNn_julX02x21vXY8zvm7JPiStSrgbfJlii8M9JPhAHTtIGa5B2kFM2K6bd_JysUMAp8547/s400/vista+a%C3%A8ria.jpg" title="Vista aèria del sincrotró Alba" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Vista aèria del sincrotró Alba - Foto: Cells</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Un sincrotró genera feixos de llum d'alta brillantor (intensitat) en múltiples longituds d'ona (des d'infraroigs a raigs X), que s'utilitzen per estudiar l'estructura de materials de tota mena (metalls, teixits biològics, etc.)</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br style="background-color: white; color: #222222;" /></span>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Els sincrotrons presenten avantatges respecte a altres instruments com ara els microscopis electrònics (aquests maten el teixit biològic) o els làsers (els raigs X ofereixen més resolució i més longituds d'ona).</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br style="background-color: white; color: #222222;" /></span>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Per generar el feixos de llum, el sincrotró accelera electrons fins a velocitats properes a les de la llum (velocitats relativístiques).</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br style="background-color: white; color: #222222;" /></span>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Els electrons es generen escalfant a alta temperatura un material metàl.lic (tungstè). Un cop alliberats, passen per un accelerador lineal que els porta a una energia de 100 megaelectronvolts (MeV). D'allà passen a un primer anell d'acceleració on, a través de camps magnètics molt potents, se'ls porta a nivells d'energia de 3.000 MeV (o sigui 3 GeV, gigaelectronvolt). Després passen a un tercer anell d'emmagatzematge. A conseqüència de la velocitat i de la trajectòria circular (el tercer anell fa uns 250 metres de circumferència), els electrons desprenen radiació (llum) en direcció tangencial a la seva trajectòria circular. (En realitat desprenen raigs X' que no són visibles).</span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXtF4FqYBKrhCcEqcgWQMMcPllQ9aSXeFfO_fla9DtIpNiaAqMTWBbBWWxOSspaXU6anL8s27t4GKfBYUivLInlA6kaSIvbLQAHfw2exD_JeIvnPM4XyDr47VKebHJ-H7wMUvoDgA8pEWQ/s1600/IMG_4657.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXtF4FqYBKrhCcEqcgWQMMcPllQ9aSXeFfO_fla9DtIpNiaAqMTWBbBWWxOSspaXU6anL8s27t4GKfBYUivLInlA6kaSIvbLQAHfw2exD_JeIvnPM4XyDr47VKebHJ-H7wMUvoDgA8pEWQ/s400/IMG_4657.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Diagrama del sincrotró. Cliqueu per ampliar la imatge. <br /> El rectangle que hi ha a la posició de les 11 (LINAC) és l'accelerador lineal.<br />El cercle groc són els dos anells d'acceleració. Els pics que vorejen l'exterior del<br />cercle són les sortides de llum i els rectangles que hi estan connectats són<br />les línies de llum.<br />Foto: Josean Lavado</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgODxXgCjAfrRpPArvMcKt6Py_Xrv8aDN0r1V44dchD6fbXOFRV4GYRNFDzlu5uUUrd9G9gYO_ZMgyICt1i34EpzAbyoUpbUzmWf8D5Wg79qzBNwrDRDof_QpufusgW03GT9v8Ux-aQFv-v/s1600/DSC03028.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgODxXgCjAfrRpPArvMcKt6Py_Xrv8aDN0r1V44dchD6fbXOFRV4GYRNFDzlu5uUUrd9G9gYO_ZMgyICt1i34EpzAbyoUpbUzmWf8D5Wg79qzBNwrDRDof_QpufusgW03GT9v8Ux-aQFv-v/s400/DSC03028.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Vista general de l'interior. La construcció gris que es veu a la dreta és la caixa de<br />formigó dins de la qual es troben els anells d'acceleració i d'emmagatzematge.<br />El formigó frena les radiacions ionitzants que genera el sincrotró quan està en<br />funcionament (el personal que hi treballa porta dosímetres de radiació per controlar<br />el nivell d'exposició; el dia de la visita la instal·lació estava inactiva i no generava radiacions).</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji80CFmhXlKg_cBnKdCGkw_jzfPLY21YujJ9cOJW4RRswm8sD87Hzgge8aaQPBpoTbV26lFvaQhvlJ_TALMUzQLwVconb75WmR30Lnb1vlfP10QcYkrWxunkJllnqzRrvKdna7tfR_CID2/s1600/DSC03030.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji80CFmhXlKg_cBnKdCGkw_jzfPLY21YujJ9cOJW4RRswm8sD87Hzgge8aaQPBpoTbV26lFvaQhvlJ_TALMUzQLwVconb75WmR30Lnb1vlfP10QcYkrWxunkJllnqzRrvKdna7tfR_CID2/s400/DSC03030.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Una altra vista interior</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">La sortida dels feixos de raigs X es fa per unes escotilles, darrera de les quals es situen les "línies de llum", amb l'instrumentació necessària per utilitzar la llum del sincrotró per a les aplicacions requerides. La llum generada no és coherent (té molts "colors", és a dir longituds d'ona diferents). Per obtenir el "color" desitjat es fan servir una aparells anomenats monocromadors, que permeten aillar la longitud d'ona desitjada.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzYIsgpql22te-hdcTrTA4BGuue6bWGrA-O-kyBdFgqWgc0cgMhFCzJj6V6JukKFZUwnbGoYedsJ6ngTG6kT-8edKYiwx7Rf4qpm_UG2QpGyMPi20i6cPY4d7ybnsg3r6OPhelFQbVPX_b/s1600/DSC03033.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzYIsgpql22te-hdcTrTA4BGuue6bWGrA-O-kyBdFgqWgc0cgMhFCzJj6V6JukKFZUwnbGoYedsJ6ngTG6kT-8edKYiwx7Rf4qpm_UG2QpGyMPi20i6cPY4d7ybnsg3r6OPhelFQbVPX_b/s400/DSC03033.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Les tapes grogues són les escotilles per on surt el feix de llum</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjXaW3USSKUZv16Or5je63SQSjla5uRfmXIbQW6l4-e-iWgVvDIHQC-vQw7zKsFN_gngscoSAJl0asqzhKgbhM1EvB6lLA888TBB1QhG3ih6I33KTWdvrgas5EehRfo3lYTKtBhG1elYTK/s1600/IMG_4640.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjXaW3USSKUZv16Or5je63SQSjla5uRfmXIbQW6l4-e-iWgVvDIHQC-vQw7zKsFN_gngscoSAJl0asqzhKgbhM1EvB6lLA888TBB1QhG3ih6I33KTWdvrgas5EehRfo3lYTKtBhG1elYTK/s400/IMG_4640.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Monocromador</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxkrI9pdKp1ehxTF5vXqks5d3BoNCDqkKenQCiM0y5iPP8wj3iZxu1fAuWUr70o8EZRGCxiRN6thJz6EgHBsib1JmxN-7-PKJo1THM9M_PhNwHeSRVVNWwxZ5bBE8PrsYTxrs4LDZf7COo/s1600/DSC03049.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxkrI9pdKp1ehxTF5vXqks5d3BoNCDqkKenQCiM0y5iPP8wj3iZxu1fAuWUr70o8EZRGCxiRN6thJz6EgHBsib1JmxN-7-PKJo1THM9M_PhNwHeSRVVNWwxZ5bBE8PrsYTxrs4LDZf7COo/s400/DSC03049.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Vista parcial d'una línia de llum</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">En total, a l'Alba hi ha capacitat per 33 escotilles, però ara per ara només se'n utilitzen 7 (sembla que per motius pressupostaris; la instal.lació es va programar i dissenyar molt abans que esclatés la crisi).</span><br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3yL4X54CKXQAZ97RSEZCWxN6u1BXz3EJ5yXkncTbTElsDXVfvinvYflNOA69T4LvK3Wiorj1YxEIQEZj8uTKeu70RGwWE_1EVGYu9I8JW6Qn6yW3yis-_I2A3u5pkHsF0OGp2djf82smw/s1600/DSC03048.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3yL4X54CKXQAZ97RSEZCWxN6u1BXz3EJ5yXkncTbTElsDXVfvinvYflNOA69T4LvK3Wiorj1YxEIQEZj8uTKeu70RGwWE_1EVGYu9I8JW6Qn6yW3yis-_I2A3u5pkHsF0OGp2djf82smw/s400/DSC03048.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Murphy també treballa a l'Alba</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Les aplicacions del sincrotró són diverses: indústria farmacèutica, de cosmètics, metal.lurgia medicina, microelectrònica... Per exemple, es pot veure l'estructura de l'ADN. De fet, la resolució pot a arribar a 1,6 angstroms (el diàmetre d'un àtom d'hidrogen és de 1 angstrom).</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br style="background-color: white; color: #222222;" /></span>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El poden utilitzar tant els investigadors de centres públics (ús gratuit, el projecte passa un procés de selecció) com de la indústria privada (que paga un canon d'utilització).</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br style="background-color: white; color: #222222;" /></span>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">És un instrument molt complexe - per exemple, els tubs pels quals circulen els electrons s'han de mantenir a una pressió baixíssima, de 10*-12 bar, que és equivalent al buit interestelar. Per evitar interferències de l'entorn i maximitzar l'estabilitat mecànica, tèrmica i elèctrica, tot l'aparell està muntat damunt una llosa de formigó independent de la resta de l'edifici, i que reposa sobre una gruixuda capa de grava i una altra d'argila.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGPKIm9Yn59n3WMPRvvQuCzXsy1pHxTdyb_-qmJ9FjRj7aaZT3mNhcyaEhMo_fG7gkpEtYV9YFLSpSTOuNVi3i5qE7e7WXtZZq-jKHu2hHeeECBr-4ccs1lYb-ICZ6hPEYcIT6chalxiHd/s1600/DSC03038.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGPKIm9Yn59n3WMPRvvQuCzXsy1pHxTdyb_-qmJ9FjRj7aaZT3mNhcyaEhMo_fG7gkpEtYV9YFLSpSTOuNVi3i5qE7e7WXtZZq-jKHu2hHeeECBr-4ccs1lYb-ICZ6hPEYcIT6chalxiHd/s400/DSC03038.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Aquesta junta és, de fet, una separació. La part interior <br />és totalment independent de l'exterior (on hi ha el guia)</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8jEoP1VS6vQbOA2DSYwyhZQY3nZJZ9L-_nLJWYaYweGoitvp5z9aSJVBGJ1SqJtUBTXCU9kf7bg_HiwXFnOI2KPa4As8kk7K4wCbGURVaj_5YfARwmMaQEIY1VnUadd84IwEDl3GjYQy4/s1600/DSC03039.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8jEoP1VS6vQbOA2DSYwyhZQY3nZJZ9L-_nLJWYaYweGoitvp5z9aSJVBGJ1SqJtUBTXCU9kf7bg_HiwXFnOI2KPa4As8kk7K4wCbGURVaj_5YfARwmMaQEIY1VnUadd84IwEDl3GjYQy4/s400/DSC03039.JPG" width="400" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Per mantenir l'aïllament mecànic, les escales que provenen de l'edifici<br />d'oficines no toquen el terra de la llosa de formigó on es troba la maquinària.</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #222222;">El funcionament del sincrotró requereix una gran quantitat d'energia elèctrica perquè la massa que ha de moure és molt gran. Això pot semblar contradictori perquè la massa d'un electró es molt petita <i>en condicions normals</i> (</span><span style="background-color: #f9f9f9; line-height: 16.125px;">9,1093829140×10</span><sup style="background-color: #f9f9f9; line-height: 1em;">−31</sup><span style="background-color: #f9f9f9; line-height: 16.125px;"> </span>kg), però al circular a velocitats properes a la de la llum, i per efecte de la teoria de la relativitat, la seva massa augmenta espectacularment.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Al sortir de la visita vaig fer una parada a la cafeteria i em vaig trobar amb una situació insòlita en un entorn de tan alta tecnologia: no hi havia caixa registradora i la cambrera va fer el compte pel sistema tradicional: una suma a llapis en una llibreta. I el rebut també va ser 100x100 manual.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXoJXQbQNXiKKAFlfIAXkAnfsKoHR6t8IwFiFk8aeUf8RQpt_BqdmVC3OAEByNGfgnSnz6NSZ1h4iOA2iepCyvc0JZUIA5JpURnkIzTeffIrgJjCo2gJePcDa2rwR3_hhw2qvHIppOQzGj/s1600/2013+08+26+rebut+sincrotr%C3%B3.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXoJXQbQNXiKKAFlfIAXkAnfsKoHR6t8IwFiFk8aeUf8RQpt_BqdmVC3OAEByNGfgnSnz6NSZ1h4iOA2iepCyvc0JZUIA5JpURnkIzTeffIrgJjCo2gJePcDa2rwR3_hhw2qvHIppOQzGj/s400/2013+08+26+rebut+sincrotr%C3%B3.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Una altra curiositat és que el sincrotró es diu Alba, però la seva web és <a href="http://www.cells.es/">www.cells.es</a>. Els meus companys i jo vam estar mirant d'endivinar a què responia l'acrònim, però no ens en vam sortir. Amablement, a recepció ens van explicar que vol dir <i>Consorci per a l'Explotació de la Llum del Laboratori Sincrotró</i>. Coses de la burocràcia... </span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">(Gràcies a Josean Lavado per permetre'm utilitzar alguna de les seves fotos).</span>Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-50223891740997419872013-07-16T20:59:00.001-07:002013-07-16T20:59:32.518-07:00La realitat, les pelis, i la vida a l'espaiHe vist a Microsiervos un vídeo de la NASA on l'astronauta Karen Nyberg explica com s'ho fa per rentar-se l'abundant cabellera rossa a l'Estació Espacial Internacional.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/M1lPU0nYb3s?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
Això m'ha fet recordar que les pel·lícules ambientades a l'espai són ben poc realistes, potser a excepció d' <a href="http://www.youtube.com/watch?v=KtEIMC58sZo" target="_blank">Apollo 13</a>. I encara, perquè <a href="http://www.neatinformation.com/entertainment/Apollo%2013%20-%20movie%20vs%20history.html" target="_blank">sempre hi ha algú que troba les més petites diferències</a> entre la realitat i la ficció.Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-31353646188183386942013-05-01T01:02:00.000-07:002013-05-01T01:06:46.010-07:00Totes les pelis de món en un iPhone?IBM acaba de fer públic un curt que es titula A Boy And His Atom, que ostenta el rècord Guinness de ser "el film més petit mai realitzat".<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/oSCX78-8-q0?rel=0" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Es tracta d'un curt d'animació realitzat amb la tècnica de stop-motion, <i style="font-weight: bold;">movent àtoms</i> -literament<i style="font-weight: bold;"> </i>. Concretament, 5.000 mol·lècules de monòxid de carboni, constituïdes cada una per 2 àtoms, un d'oxigen i un de carboni (el monòxid de carboni és <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Intoxicaci%C3%B3_per_mon%C3%B2xid_de_carboni" target="_blank">un gas tòxic</a> que es produeix quan es hi ha una combustió incompleta - <a href="http://www.324.cat/noticia/2067613/societat/Amb-la-crisi-reapareixen-les-intoxicacions-per-braser-deu-anys-despres-dhaver-desaparegut" target="_blank">el gas dels brasers</a>).<br />
<br />
Aquesta proesa tècnica és la manera que IBM s'ha tret del barret per donar visibilitat als treballs de recerca que fan els seus investigadors en la manipulació d'àtoms per a emmagatzemar informació. En el <a href="http://www.youtube.com/redirect?q=http%3A%2F%2Fyoutu.be%2FxA4QWwaweWA&session_token=DKipV3IDufKlkqE_9FrKACsFkSV8MTM2NzQwNjQ3NkAxMzY3MzkyMDc2" target="_blank">breu vídeo sobre com s'ha fet la pel·lícula</a>, s'explica que els dispositius de memòria actuals utilitzen un milió d'àtoms per a emmagatzemar un bit d'informació. Als laboratoris d'IBM han aconseguit fer-ho utilitzant només 12 àtoms. Això permetria augmentar 83.333 cops la capacitat d'emmagatzament actual, que és un increment brutal, espectacular. Andreas Heinrich, un dels investigadors que apareix en el vídeo, ho explica dient que "en comptes de portar un parell de pel·lícules en el teu iPhone, podries portar-hi <i>totes les pel.lícules que s'han produït</i>". És una comparació molt efectiva, però em pregunto si és precisa. Aplicant literalment l'afirmació de Heinrich, en un iPhone hi cabrien 166.666 films. Però quantes pel·lícules s'han rodat des de la invenció del cinema?<br />
<br />
Una ràpida recerca a Google em porta a la pàgina d'estadístiques d'IMDb, on hi ha més de 2,5 milions de títols, dels quals 288.421 són de llargmetratges cinematogràfics. De manera que, fins i tot amb una definició restrictiva de "film" (sense comptar els curts ni les produccions de ficció televisives), Heinrich ha exagerat: malgrat l'enorme capacitat del seu "super iPhone" (imaginari, de moment), encara hi hauria 120.000 pelis que no hi cabrien. Per aconseguir-ho, els investigadors d'IBM haurien d'aconseguir utilitzar només 7 àtoms per emmagatzemar un bit. No dubto que, tard o d'hora, en seran capaços.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-25061377445843938402013-04-14T02:04:00.000-07:002013-04-14T02:04:09.946-07:00Gossos i avionsAquesta setmana vaig volar de Niça a Thessaloniki (Grècia) via Munic i vaig veure un senyor que pujava a l'avió amb un gosset falder que viatjava dins una bossa de mà. El senyor no era cec, perquè llegia el diari, o sigui que el gos no era un pigall. No sabia que es podien pujar mascotes a l'avió però em vaig imaginar que si l'home ho feia és que hi ha un protocol i, efectivament, <a href="http://nosinmiperro.es/viajar-con-perro-en-avion/" target="_blank">aquí hi ha un resum de les condicions</a>.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRR4jkKjSph9B4NPZKluF5OZpB6DlDOGnwMOgeTp0W08nLVCAUlX_5bKcBfXOMzka3-ZTfmG4QYrIb9cST21SnWvkFedDl4YSGIhZf9qKp6rzECm1dnfe4QoKt-HzTQGKhMYjyNHYsXPWt/s1600/2013+04+10+aeroport+de+munic.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRR4jkKjSph9B4NPZKluF5OZpB6DlDOGnwMOgeTp0W08nLVCAUlX_5bKcBfXOMzka3-ZTfmG4QYrIb9cST21SnWvkFedDl4YSGIhZf9qKp6rzECm1dnfe4QoKt-HzTQGKhMYjyNHYsXPWt/s400/2013+04+10+aeroport+de+munic.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Un passatger inusual</span></td></tr>
</tbody></table>
Val a dir que el gos no (em) va causar més molèsties de les que causa un nadó. Vull dir que amb la compressió/descompressió de la cabina el gos va udolar una mica --com fans els nadons, que ploren perquè noten la diferència de pressió a l'orella i no saben com badallar per equilibrar-la.<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-41849499854742422812013-03-13T17:33:00.002-07:002013-03-13T17:37:13.986-07:00Algú li ha fet un lleig al president MontillaAvui s'ha fet un acte de presentació del<a href="http://www.presidentjosemontilla.cat/cat/2013/03/04/clar-i-catala-nou-llibre-de-jose-montilla/" target="_blank"> llibre de memòries del president Montilla</a> a la seu de l'editorial RBA, a Barcelona. Al passar per davant l'edifici, m'he aturat un moment a contemplar les pantalles on s'anunciava l'esdeveniment, que presentava el periodista Lluís Bassets. No sé perquè, alguna cosa m'ha fet aturar-me i contemplar amb detall les imatges.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8frPgjHiQa8dBhBAzoMQZm6oqSpcyCsP34qjX1wodhMDA6rPgXCIJI6S0xW5NtEgg2peNmF5r0XoorCtfiowXI_srn5zZX1Plc95Lx0RwbsAgXECK33MG0fh8OtOccxsdcOIfLrFbjGNc/s1600/Foto+13-03-13+22+24+26.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8frPgjHiQa8dBhBAzoMQZm6oqSpcyCsP34qjX1wodhMDA6rPgXCIJI6S0xW5NtEgg2peNmF5r0XoorCtfiowXI_srn5zZX1Plc95Lx0RwbsAgXECK33MG0fh8OtOccxsdcOIfLrFbjGNc/s400/Foto+13-03-13+22+24+26.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGYJo4ka1H_xdm560lh_uwOQ7Zmuq8k80gYw3bCZwK6N2D21gkTRvOPIloUA15oPbPFfYucssPtANoZ576LpuDuIJ1chCpEe2E2MfZWPXfcQCkt6RtFPegKZZn1ZURozNdpJYs61kGw3mP/s1600/Foto+13-03-13+22+24+43.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGYJo4ka1H_xdm560lh_uwOQ7Zmuq8k80gYw3bCZwK6N2D21gkTRvOPIloUA15oPbPFfYucssPtANoZ576LpuDuIJ1chCpEe2E2MfZWPXfcQCkt6RtFPegKZZn1ZURozNdpJYs61kGw3mP/s400/Foto+13-03-13+22+24+43.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Hi havia alguna cosa inquietant en la imatge del president, alguna cosa que no quadrava. M'he passat una estona mirant les dues fotos i llavors ho he vist clar. (Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les).<br />
<br />
El que passava era que una de les dues imatges estava invertida -- li havien donat la volta sobre l'eix vertical. La pista me l'ha donat l'escut de la Generalitat que el president porta a la solapa de l'americana. A la foto gran, l'escut és a la solapa <i>dreta</i>, quan em sembla que en realitat aquestes insignies es porten a l'esquerra (potser perquè queden més a prop del cor?) Però no n'estava del tot segur, potser era la portada del llibre la que havia estat invertida.<br />
<br />
Un estudi més minuciós de les dues imatges m'ha permès confirmar la meva hipòtesi. M'he fixat en com es cordaven les dues camises. En les camises d'home, els traus són a l'esquerra i els botons a la dreta i per tant la roba de l'esquerra es superposa sobre la de la dreta --com a la portada del llibre. La foto girada era l'altra.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAr8O84YJCFiSjHfNTmNKBn7tRFBqhapD6QPnLVT-r_u7nNm39jwb3HtjCn_jzzy9Y9mntt3as7GMGXwRnNgu5GS4qkC80R_c-O2W2nhyphenhyphenpYuOTrl9GrcNQ1OmDSe_D6zrebB82Cwd3IN8a/s1600/Foto+13-03-13+22+24+54.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAr8O84YJCFiSjHfNTmNKBn7tRFBqhapD6QPnLVT-r_u7nNm39jwb3HtjCn_jzzy9Y9mntt3as7GMGXwRnNgu5GS4qkC80R_c-O2W2nhyphenhyphenpYuOTrl9GrcNQ1OmDSe_D6zrebB82Cwd3IN8a/s400/Foto+13-03-13+22+24+54.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ewFwY3uaQ5A2l39jZI9YPUp0S1rHU9QC8CZsUJ4LUsLQgtZK1vTLZ6yOeBVcZvobmPMiZVHu1nuHmheQNaMq8xx1DbFUUjTc8fV-Y2jnm8JNVeJvpMmmTOc9YDSihrjEr_dcpQNV5v7c/s1600/Foto+13-03-13+22+25+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ewFwY3uaQ5A2l39jZI9YPUp0S1rHU9QC8CZsUJ4LUsLQgtZK1vTLZ6yOeBVcZvobmPMiZVHu1nuHmheQNaMq8xx1DbFUUjTc8fV-Y2jnm8JNVeJvpMmmTOc9YDSihrjEr_dcpQNV5v7c/s400/Foto+13-03-13+22+25+02.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
I perquè caram algú (el dissenyador) ha girat la fotografia? Molt probablement perquè en la composició de l'aparador li convenia que els dos protagonistes (Bassets i Montilla) es miressin l'un a l'altre; però en totes dues fotos la direcció de cos i la mirada és cap al mateix costat, cap a la dreta. Per sort (pensa el dissenyador), amb un parell de clics de Photoshop puc girar la cara d'en Montilla i deixar-lo com a mi em convé.<br />
<br />
Aquest és un fet molt més habitual del que sembla en disseny gràfic i fins i tot en muntatge de vídeo. A mi em sembla molt poc justificat, especialment quan es tracta de la cara d'una persona. Perquè al girar la imatge en realitat l'estem distorsionant i em sembla que és una falta de respecte a la persona (sigui un president o un mendicant) i, sobretot, una falta de criteri professional. No hagués costat gens buscar una altra foto on el president mires en la direcció desitjada. D'algú com el president Montilla hi ha, segur, una enorme quantitat de fotos on triar i remenar.<br />
<br />
Em sorprèn que en una editorial prestigiosa i solvent com RBA ningú s'hagi adonat d'aquest detall. O que, si se n'ha adonat, ho hagi deixat passar.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-34256898229423292252013-02-12T15:14:00.000-08:002013-02-12T15:14:24.103-08:00Totes les fotos possibles, explicades<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">L'altre dia vaig piular una entrada molt interessant de <a href="http://www.microsiervos.com/" target="_blank">Microsiervos</a>, que es titulava <i><a href="http://www.microsiervos.com/archivo/arte-y-diseno/todas-las-fotografias-posibles.html" target="_blank">Todas las fotografías posibles.</a></i></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Parlava d'una proposta de l'artista Jeffrey Thompson, que imagina un programa d'ordinador que pintaria, un a un, tots els píxels d'una foto en totes les combinacions possibles. Això implicaria que el programa pintaria <span style="font-weight: bold;">totes les imatges possibles</span></span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-weight: bold;">,</span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-weight: bold;"> </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">reals o imaginades. Entre els milions i milions d'imatges que el programa produiria hi hauria el moment en què el primer homínid es posava a caminar dempeus però també tots els moments de tota la vida de totes les persones que han viscut a la Terra des de l'inici dels temps.</span><br />
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Això passaria perquè en un sistema de fotografia digital, una imatge --qualsevol imatge-- està formada per un nombre <i>finit</i> de píxels (a més píxels, més definició). Cada píxel pot adoptar una configuració que depèn de la quatitat de llum i (simplificant) del color </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">que li arriba. El nombre de configuracions possibles <i>de cada pixel</i> és molt elevat (aproximadament 16 milions en les càmeres habituals). Però és un nombre <i>finit. </i>Per tant, tenim dos nombres finits --molt grans, però finits. Així doncs, el nombre de combinacions possibles de totes les possibilitats de configuració en tots els píxels també és finit i, per tant, calculable --en principi.</span><br />
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">I si es poden calcular totes les imatges que una càmera podria captar, vol dir que es poden representar totes les situacions possibles, reals o imaginades, passades o futures. Es pot pintar la història de l'Univers.</span><br />
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Però, com el post de Microsiervos indica, en la pràctica aquesta tasca no es podrà realitzar mai perquè el nombre de imatges a calcular és impressionant. Ells fan el càlcul a partir de suposar una càmera de 8 Megapíxels, en la que cada píxel pot adoptar uns 16 milions d'estats diferents. O sigui una càmera normaleta d'avui en dia.</span><br />
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">La fórmula general per fer el càlcul és C elevat a n (C</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">˄n) on "C" és el nombre de possibilitats de configuració de cada píxel, i "n" és el nombre de píxels. En el cas que plantegen, són 16 milions ˄ 8 milions -- que dóna una xifra espantosament gran i incommensurable, que és (si no m'he equivocat) <i>620.000 vegades més gran que el nombre de segons que s'han escolat des del Big Bang</i>.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Per entendre d'on surt la fórmula, ens podem imaginar una càmera mooooooolt més senzilla. Per exemple, una càmera de 4 píxels on cada píxel només tingués 2 possibilitats de configuració: blanc o negre (és a dir, cada pixel tindria 1 bit).</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">És fàcil, amb llapis i paper, dibuixar totes les configuracions possibles d'aquesta càmera -- són aquestes:</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwxmLstqPS-lMTzT1QClI_h1Nyd1PODqxFm7CgLIlnpCXyXvjP1hkUfgHETImuEO6FYH-I8ncdzkX7QthGnlmGS3IMCiTNcVqePjdtEun8m0QyrIcTjnItNmJwujfPQNkII6Bg4YRdllCh/s1600/Quatre+bits,+setze+imatges.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwxmLstqPS-lMTzT1QClI_h1Nyd1PODqxFm7CgLIlnpCXyXvjP1hkUfgHETImuEO6FYH-I8ncdzkX7QthGnlmGS3IMCiTNcVqePjdtEun8m0QyrIcTjnItNmJwujfPQNkII6Bg4YRdllCh/s400/Quatre+bits,+setze+imatges.jpg" width="95" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Quatre píxels, un bit = 16 imatges possibles</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">4 píxels, cadascun dels quals té 2 possibilitats de configuració, resulten en 16 imatges. Es compleix la fórmula, perquè 16 = 2˄4.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Si en comptes de 2 possibilitats en fossin 4, serien 4˄4= 256 imatges.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">I així, successivament.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-90223767731081050702013-02-03T15:56:00.000-08:002013-02-03T15:56:11.973-08:00Coses de la BBCAcabo de veure a la BBC2 un programa titulat <a href="http://www.bbc.co.uk/programmes/b018nn7l" target="_blank">A Night with the Stars</a>. Era una conferència divulgativa sobre física quàntica pronunciada per <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Brian_Cox_(physicist)" target="_blank">Brian Fox</a>, un físic que és professor a la Universitat de Manchester, membre de la Royal Society i que participa en el experiment ATLAS del LHC al CERN. A més, és un dels divulgadors científics més coneguts i reputats de la BBC.<br />
<br />
La conferència tenia lloc a l'auditori de la <a href="http://www.rigb.org/" target="_blank">Royal Institution</a> (una societat científica fundada el 1799) en el qual han parlat personatges tan importants com Faraday (sobre magnetisme) o Thomas Huxley (que va defensar la teoria de l'evolució de Darwin).<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/-ZhZYtbPnag?rel=0" width="560"></iframe><br />
<br />
Fox ha fet un recorregut per alguns aspectes de la física atòmica, alguns que ja coneixia (principi d'incertesa de Heisenberg, naturalesa dual dels electrons -amb una reconstrucció de l'experiment de les dues escletxes) i d'altres que em venien de nou, com ara el principi d'exclusió de Pauli. Per cert que amb aquest ha creat una mica de confusió perquè ha afirmat que dos electrons no poden compartir el mateix nivell d'energia <i>en cap punt de l'univers;</i> i que per tant, quan ell fregava entre les seves mans un diamant de 260 quirats (que formava part del seu atrezzo per la conferència) i aquest s'escalfava, el que passava en realitat és que els àtoms del diamant canviaven els seus nivells d'energia i, en conseqüència, en qualsevol altre punt de l'univers altres àtoms havien de canviar el seu estat d'energia per compensar el que passava en el diamant. De la qual cosa ha deduït que "tota cosa en l'univers està connectada amb tota altra cosa". A mi això m'ha deixat una mica perplex (em sona a acció instantània a distància, i crec que justament la relativitat d'Einstein invalida aquesta idea) i mirant en <a href="http://bagotbooks.wordpress.com/2011/11/24/brian-cox-and-his-quantum-universe-at-the-royal-institution/" target="_blank">blogs de gent que va assistir a la conferència</a> he vist que hi havia altres persones que, com jo, s'han sentit una mica confoses per aquesta part de l'explicació.<br />
<br />
El que més m'ha sorprès, però, ha estat el format del programa: una conferència amb en Fox parlant de peu durant una hora. Tenia un monitor en el que projectava algunes imatges (poques), un parell d'experiments/demostracions i una pissarra. I ha fet participar en les demostracions a algunes <i>celebrities </i>que estaven entre el públic (altres presentadors de la BBC i també un parell de còmics -- Buenafuentes britànics, per entendren's). Però, fonamentalment, es tractava de Brian Cox parlant de peu durant una hora.<br />
<br />
Això em sorprèn perquè la BBC produeix un gran nombre de programes científics amb fórmules molt imaginatives de "posar en encena" els grans coneixements i descobriments científics --alguns dels quals els presenta el mateix Brian Cox. Fet i fet, la conferència era igualment fascinant i m'hi he quedat enganxat (el meu fill de 19 anys també), cosa que em confirma que l'espectacle de la paraula pot ser terriblement atractiu (almenys per a públics predisposats).<br />
<br />
Avui el programa s'emetia per la BBC2 (equivalent al Canal 33) a les 10 de la nit hora britànica (que per Gran Bretanya és bastant tard, el seu Telenotícies vespre és a les 6 de la tarda) però quan es va estrenar, el desembre de 2011, el van passar a les 9 de la nit.<br />
<br />
Em sembla que només la BBC fa aquesta mena de coses: emetre conferències en un horari relativament bo. És una anomalia en el panorama actual arreu, en què els programes científics recorren cada cop més a l'espectacularització per atreure l'atenció de l'espectador.<br />
<br />
<br />Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-38241725268854476712013-01-19T02:01:00.002-08:002013-01-19T02:01:44.671-08:00MEM - Malbaratament energètic massiuAhir vaig passar per la Plaça Catalunya a tres quarts de vuit del matí. La terrassa del bar Catalunya, al costat de la seu del BBVA, estava oberta però buida. Això sí, amb tres cremadors de gas (butà, suposo) funcionant a tot drap per escalfar l'aire circumdant.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPklewgRxSFST3TDf6tJOgmykie4YBUzrcUrzEysmzZrg4VImvyxZvlx__kUO3EumenOjOI1KAohcn8hVeAk3pNcQsiwIxh-KkVTHeMPM07q92FEAXXj8Gta6GAKs4V6Rn3tFLkomVMhuU/s1600/terrassa+Pla%C3%A7a+Catalunya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPklewgRxSFST3TDf6tJOgmykie4YBUzrcUrzEysmzZrg4VImvyxZvlx__kUO3EumenOjOI1KAohcn8hVeAk3pNcQsiwIxh-KkVTHeMPM07q92FEAXXj8Gta6GAKs4V6Rn3tFLkomVMhuU/s400/terrassa+Pla%C3%A7a+Catalunya.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">Terrassa buida, cremadors a tot drap</span></td></tr>
</tbody></table>
Trobo que aquesta moda de calefactar l'ambient del carrer a les terrasses per mantenir-les obertes a l'hivern és una barbaritat: el cost energètic i l'increment d'emissions de CO2 dels milers i milers d'aparells instal·lats arreu del món han de ser exorbitants.<br />
<br />
Segur que la instal·lació d'aquesta mena de sistemes deu resultar en més negoci per al bar. Però em sembla que això és un exemple de mirada a curt termini, i que els perjudicis futurs superen els beneficis immediats.<br />
<br />
D'altra banda, l'eficiència del sistema de flama oberta deu ser baixíssima. Hi ha altres sistemes tant de gas (els "xampinyons") com elèctrics que han de donar més bon resultat. Posats a escalfar l'ambient es podria demanar que, com a mínim, la terrassa fos coberta i tancada, amb la qual cosa l'escalfor generada es podria retenir mínimament...<br />
<br />
En un aspecte més ampli, aquest fenòmen entronca amb la tendència de la societat actual de neutralitzar els cicles de la natura --en aquest cas, el cicle de les estacions. De la mateixa manera que ara trobem fruites d'estiu o primavera durant tot l'any, escalfar les terrasses és una manera de fer que tot l'any sigui estiu.<br />
<br />
<br />Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-44543190749726406662012-12-25T00:19:00.000-08:002012-12-25T00:19:26.021-08:00Presupuesto cero en TVE Ayer, mientras curioseaba la guía de programas de TVE, me encontré con esto:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZics2aZ9w2VftWgZXeh2aqUWXdNi377xq4tk7fKoRGWsAhTdQmAz-cJTsO-WcQYf6pmS13WNmKVWBNyiO2-FRvBRYaKSJFZ9sIV6391fiYLamnkZ4GIe94M6zajn3bQniMbzL9jYdVklJ/s1600/pantalla+TVE+24+12+2012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZics2aZ9w2VftWgZXeh2aqUWXdNi377xq4tk7fKoRGWsAhTdQmAz-cJTsO-WcQYf6pmS13WNmKVWBNyiO2-FRvBRYaKSJFZ9sIV6391fiYLamnkZ4GIe94M6zajn3bQniMbzL9jYdVklJ/s320/pantalla+TVE+24+12+2012.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Alguien rellenó el formulario que suministra la información a la guía con unos datos que, evidentemente, eran de uso interno, no para ser publicados. Es un error menor que probablemente sólo vi yo. Pero con su franqueza, la frase resulta muy reveladora del grado de conciencia interna respecto a la grave situación que atraviesa TVE. Como ciudadanos, creo que debemos defender la existencia de una televisión pública a la que no se puede ahogar económicamente (esto es extensible a TV3, también).Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-39418618094195614032012-12-18T23:37:00.002-08:002012-12-18T23:37:47.146-08:00Capricis de l'atzarAquest matí, a la web del diari <a href="http://www.ara.cat/" target="_blank">Ara</a>, s'ha produit una coincidència --crec que per atzar-- que m'ha semblat molt metafòrica respecte als temps que estem vivint.<br />
<br />
Sota un anunci de camises i polos amb un brodat que diu "República Catalana", amb Sant Jordi i drac inclosos, apareix un altre anunci --de les lletres del Tresor del Regne d'Espanya.<br />
<br />
Juxtaposició de desitjos i realitats...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTecDY3wK4ZGzclCTijoYFvJrzo7hkHZ-IiKKFJzlc7ir532Ary5NiUHxrskKsYtdWatTJSkM0OnTvoEzHMcXxpGOx4a9gJPBMJX-mF1D0p2TqtUsFWYGtzI9FfZVrGgd_00osexWJ30zt/s1600/strange+bedfellows+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTecDY3wK4ZGzclCTijoYFvJrzo7hkHZ-IiKKFJzlc7ir532Ary5NiUHxrskKsYtdWatTJSkM0OnTvoEzHMcXxpGOx4a9gJPBMJX-mF1D0p2TqtUsFWYGtzI9FfZVrGgd_00osexWJ30zt/s320/strange+bedfellows+2.jpg" width="188" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkbYwRsrFS9X_89SC-r1jY8UfxnUQS5K58a406QOog6y38wmjRiCROubBBDa1x1C1aZPbAcHJ4IwWrSXd0vOlPfyZEpgoavuLjzfL1aJwuAkVa_-1ReqZ0RfgfoHXMcNQEEoyeUiQ3wSV3/s1600/strange+bedfellows+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkbYwRsrFS9X_89SC-r1jY8UfxnUQS5K58a406QOog6y38wmjRiCROubBBDa1x1C1aZPbAcHJ4IwWrSXd0vOlPfyZEpgoavuLjzfL1aJwuAkVa_-1ReqZ0RfgfoHXMcNQEEoyeUiQ3wSV3/s320/strange+bedfellows+1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-76453002421784383492012-12-08T15:00:00.002-08:002012-12-08T15:00:42.368-08:00Más sobre aeropuertosHace poco estuve en el aeropuerto de Amsterdam para tomar un vuelo de KLM. Llevaba mi tarjeta de embarque impresa y pensaba que hacer el "<i>drop off</i>" iba a ser un momento. Pues no. A algún genio de la optimización de procesos se le debió ocurrir que no basta con hacer que el viajero asuma parte de la facturación (imprimir la tarjeta, seleccionar el asiento) sino que puede/debe hacerlo <i>todo</i>. Para ello, este cráneo privilegiado diseñó o hizo diseñar una<i> máquina automática de facturación de maletas</i>. Ella sola pesa la maleta, emite un mensaje (y una factura) en caso de exceso de equipaje, imprime la tira con la información de los vuelos y los códigos de barras y, una vez el usuario ha colocado la tira en la maleta, se la lleva elegantemente hasta la cinta transportadora. Moderno, funcional, elegante. Ideal, vamos.<br />
<br />
En teoría.<br />
<br />
Lo que ocurre en la realidad es: la máquina desconcierta al usuario (por nueva y por "¿<i>y ahora esto???</i>"; si los primeros pasos van bien (escanear la tarjeta de embarque, pesar la maleta, imprimir la tira), la cosa se tuerce indefectiblemente en el momento de poner la tira en la maleta. Ese gesto que los empleados de facturación realizan con una habilidad y ligereza rayana en el zen... ese es un gesto que los viajeros no han hecho nunca, y que no es tan fácil como parece. Además, la posición del cliente respecto a la maleta es poco práctica y la propia estructura de la máquina es un estorbo. Resultado: se crean colas.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXeYXbzaXnxiV24RrIzs1dRHQiTKWzpQryOGJEXA8suFZfrs-k159s0updIHV_jGpcDq_lMD1KR2wxFWdgKKZdHwm97a03MZGQYEv2YjyMhkDPjQrorsgmRCBLMOZ0rqyGaVk8wb42M5wh/s1600/DSC02527.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXeYXbzaXnxiV24RrIzs1dRHQiTKWzpQryOGJEXA8suFZfrs-k159s0updIHV_jGpcDq_lMD1KR2wxFWdgKKZdHwm97a03MZGQYEv2YjyMhkDPjQrorsgmRCBLMOZ0rqyGaVk8wb42M5wh/s320/DSC02527.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">"¿Y esto???"</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhswXJtJj2EUIZY6faCqO2OBbBBDIgFQCbtFF23YOUX92miGxK-leepPRAMFkttCgRCjiWySvENqPvRwpsV0IOZVvbaxNuXu3zI9RUCi9pJov9PKJJMHHa3FWKN7NBjM5v-synaEqvwBstG/s1600/DSC02528.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhswXJtJj2EUIZY6faCqO2OBbBBDIgFQCbtFF23YOUX92miGxK-leepPRAMFkttCgRCjiWySvENqPvRwpsV0IOZVvbaxNuXu3zI9RUCi9pJov9PKJJMHHa3FWKN7NBjM5v-synaEqvwBstG/s320/DSC02528.JPG" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">"Introduzca el extremo A por la abertura B cuidando de que no descuajeringar el pitorro C..."</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV0vU27ueRj7IqkUjBfnM_TTLpHgsK3_BBcFHlYK3SHXBCTVOy5NeIe-fbz9JmWXrSfXtQmgTTTU7pP-k39AWEEh9GUwzu9dVWG5plbrMgX2yXyjfq9jOKwPYuqKJgqF4DCFTMkK3IilKS/s1600/DSC02529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV0vU27ueRj7IqkUjBfnM_TTLpHgsK3_BBcFHlYK3SHXBCTVOy5NeIe-fbz9JmWXrSfXtQmgTTTU7pP-k39AWEEh9GUwzu9dVWG5plbrMgX2yXyjfq9jOKwPYuqKJgqF4DCFTMkK3IilKS/s320/DSC02529.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">"Maldita tira de los c....!"</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi20f1h4tzTTz9nwZ69hdKKSiMMDPpCFw9WukdmBihHCNtYspenJzenDXoFkEhWb0-YQn0MaXPTbVnXyJrmYccWpEwvFxfsQJQ0j-cPVdeAAehrVuhRhtJ9S-0z_8KvLQWVm769LT2RvCnG/s1600/DSC02532.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi20f1h4tzTTz9nwZ69hdKKSiMMDPpCFw9WukdmBihHCNtYspenJzenDXoFkEhWb0-YQn0MaXPTbVnXyJrmYccWpEwvFxfsQJQ0j-cPVdeAAehrVuhRhtJ9S-0z_8KvLQWVm769LT2RvCnG/s320/DSC02532.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;">"Buf, lo he conseguido. Pero... llegará a su destino?"</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
Por otra parte, cuando a alguien le "sale" exceso de equipaje. la máquina se limita a emitir un mensaje seco por la pantalla: "<i>pague X euros por exceso de equipaje</i>". En estas circunstancias, el pasajero espera poder negociar algún apaño pero, claro, la máquina no le da ninguna opción de diálogo, sólo le muestra dónde introducir la tarjeta de crédito; por tanto, el viajero deja la maleta en la máquina y se pone a buscar a alguien de carne y hueso con quien hablar. Y mientras el proceso no se cierra, la cola sigue aumentando.<br />
<br />
Y, como no podía ser de otra manera, en cuanto una máquina falla --que fallan-- las colas se hacen más largas.<br />
<br />
La compañía, consciente de que en los primeros días va a haber pasajeros que van a necesitar ayuda, dispone de unos cuantos empleados que hacen lo que pueden por solucionar las incidencias. Si esos mismos empleados estuvieran tras el mostrador de<i> drop-off</i>, todo el proceso sería más rápido y menos estresante para los viajeros. Pero, claro, la compañía espera que un día el nivel de incidencias llegará a ser suficientemente bajo como para que la gente lo tolere (esto es lo que ocurrió con el <i>auto check-in</i>). Y entonces habrá conseguido su objetivo: desplazar un trabajo que debería hacer la propia compañía hacia un tercero (en este caso, el cliente) y eliminar una parte de los trabajadores que lo hacían. El coste de la instalación de las máquinas se compensa por los sueldos que se amortizan. Un caso prototípico de externalización de costes.<br />
<br />
Pero visto lo visto en Amsterdam, es posible que el tiro les salga por la culata. Muchos viajeros, hartos, se fueron a facturar a los mostradores convencionales que había al otro lado de las máquinas, donde el proceso no tardaba más de un minuto por maleta (entre ellos, yo mismo).<br />
<br />
La próxima vez que vaya a volar facturando equipaje, voy a optar por que todo el trabajo lo haga la compañía: ni tan sólo imprimiré la tarjeta de embarque con antelación. Total, no voy a ganar ningún tiempo...Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-22349799857910283472012-12-08T12:48:00.003-08:002012-12-08T13:06:33.754-08:00Inesperat SorollaHe estat un parell de dies a Madrid i he visitat entre altres el <a href="http://museosorolla.mcu.es/" target="_blank">Museu Sorolla</a>, és petit però val la pena. És una casa-museu, i les estances conserven l'aire que els hi va donar el pintor. En els nombrosos quadres penjats a les parets es pot apreciar la destresa del pintor valencià per plasmar la llum mediterrània, especialment en les nombroses escenes de platja.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI6WFp7sxMgT4vysSI67h2ApfX0hxpxmCgefy33dODptrnK6L08tG7-ZA6KA2NXOAv6vVRC9gPLbomYAw0wHJ-ua_zQbTXa40CunpIzNyFyXoxnPXinupBq79eBltT-Vp1Tz8S4GDuDFkb/s1600/Museu+Sorolla+Madrid+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI6WFp7sxMgT4vysSI67h2ApfX0hxpxmCgefy33dODptrnK6L08tG7-ZA6KA2NXOAv6vVRC9gPLbomYAw0wHJ-ua_zQbTXa40CunpIzNyFyXoxnPXinupBq79eBltT-Vp1Tz8S4GDuDFkb/s320/Museu+Sorolla+Madrid+01.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8uBJ1gOzeujQ0Nlze5tJRooKGgehqORRFmvLuJAsJDiW0Csrp2ic0wr3idbN8Vid0e38gHGtTy4mbBsudkZx2FewQjV1bP869NulPGt8nNbqnDvb5W5SZlleG7uP7LHUWW1AD6APHJ_TG/s1600/Museu+Sorolla+Madrid+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8uBJ1gOzeujQ0Nlze5tJRooKGgehqORRFmvLuJAsJDiW0Csrp2ic0wr3idbN8Vid0e38gHGtTy4mbBsudkZx2FewQjV1bP869NulPGt8nNbqnDvb5W5SZlleG7uP7LHUWW1AD6APHJ_TG/s320/Museu+Sorolla+Madrid+02.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxVvzhyphenhyphenvfvIYBRtGiw3WPbPMq150g2AVEjSJ27mr4HXjJg1u3H058nVGOiZSWa-p-kioWjZTpAtxLTE7RCKz0NKHsS_77tjFnPFs6loRY2cxaQDYfD4zgnho92xJaC9ynCEfTr1A8hPkHD/s1600/Museu+Sorolla+Madrid+03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxVvzhyphenhyphenvfvIYBRtGiw3WPbPMq150g2AVEjSJ27mr4HXjJg1u3H058nVGOiZSWa-p-kioWjZTpAtxLTE7RCKz0NKHsS_77tjFnPFs6loRY2cxaQDYfD4zgnho92xJaC9ynCEfTr1A8hPkHD/s320/Museu+Sorolla+Madrid+03.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Un dels quadres exposats m'ha cridat l'atenció per el seu tema, gens habitual en l'obra de Sorolla. Es tracta d'<i><a href="http://museosorolla.mcu.es/contenido/p_inv.417.htm" target="_blank">Una investigación</a></i>, un oli de 1897 que, segons el catàleg del museu, plasma "<i>el laboratorio del doctor Luis Simarro Lacabra, amigo y protector de Sorolla</i>".<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglip40wQhtoUhErA0_vGvJP10pIG86U67JETv0bmYB_tgXncwS-wOGqAKHwfhUocjfgdVfwY22zMQPASTs3TIXZFSPeOK9Yu-s72E5N0ht0MOuw7_prsIhrz3nIV_K9AVp08oVjc2tTypR/s1600/Una+investigaci%C3%B3n+-+Joaqu%C3%ADn+Sorolla+-+1897.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglip40wQhtoUhErA0_vGvJP10pIG86U67JETv0bmYB_tgXncwS-wOGqAKHwfhUocjfgdVfwY22zMQPASTs3TIXZFSPeOK9Yu-s72E5N0ht0MOuw7_prsIhrz3nIV_K9AVp08oVjc2tTypR/s320/Una+investigaci%C3%B3n+-+Joaqu%C3%ADn+Sorolla+-+1897.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Segons la Wikipedia, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Luis_Simarro" target="_blank">el doctor Simarro</a> --fill d'un altre pintor valencià, Ramon Simarro-- va ser<a href="http://www.xatired.com/laciutat/2002/122002/simarro.htm" target="_blank"> un dels pioners de la neurologia a Espanya</a> i va influenciar a Ramón y Cajal. La relació entre Simarro i Sorolla devia ser més que anecdòtica, perquè aquest darrer va pintar un parell de retrats de l'investigador que es conserven a la Universidad Complutense de Madrid, com part del llegat Simarro. A la web de la Complutense he trobat <a href="http://www.ucm.es/info/psyhisp/es/1/art2.pdf" target="_blank">un article</a> que sembla molt ben documentat sobre la relació entre el científic i l'artista.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpIeteynnH3LT4PHAWfGksGUAb5v1IN-oe6eBzNpxHRgGjj03ldyQDc_9qPfDPEOSpbXlr8l1qsKUuQYnbWuvNtASC-qh9pjjIhFJGuvQ5gAofEKABOlbkFvNRVnbLiR8NhuVM7ag90pjH/s1600/Retrat+de+Simarro+per+Sorolla.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpIeteynnH3LT4PHAWfGksGUAb5v1IN-oe6eBzNpxHRgGjj03ldyQDc_9qPfDPEOSpbXlr8l1qsKUuQYnbWuvNtASC-qh9pjjIhFJGuvQ5gAofEKABOlbkFvNRVnbLiR8NhuVM7ag90pjH/s320/Retrat+de+Simarro+per+Sorolla.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
No és habitual que els artistes plàstics retratin a científics i investigadors. Però sembla indubtable que a finals del segle XIX i principis del XX hi va haver un cert acostament, per influència de la Institución Libre de Enseñanza (fundada el 1876 per Francisco Giner de los Ríos) a la que es va afegir a partir de 1910 la Residencia de Estudiantes. Per la Residencia van passar Dalí, Buñuel, García Lorca, però també Severo Ochoa. Durant la recerca per al documental <a href="http://www.dalidimension.com/" target="_blank">Dimensió Dalí</a> vam trobar una foto de Federico García Lorca al costat d'un microscopi però, per molt que vam buscar, no vam trobar la foto equivalent amb Dalí (que probablement devia existir i es devia perdre juntament amb bona part dels fons de la Residencia). Tampoc vam trobar cap prova de que Dalí assistís a les conferències que Einstein va fer a la Residencia o a Barcelona el 1923 -- cosa que fa creure que no hi va anar, altrament ja s'hagués encarregat el mateix Dalí de fer-ho saber a tort i a dret.<br />
<br />Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-79914138288083278382012-11-27T20:23:00.002-08:002012-11-27T20:23:58.348-08:00Mi día en el A380Ayer volé por primera vez en un Airbus A380, el tercero de
la flota de Air France, que tiene 8 de estos mastodontes de 500 y
pico plazas. Era el vuelo de París a Washington DC (Dulles). Por
suerte el avión iba medio vacío con lo cual las 8 horas a bordo no
se han hecho tan terribles.<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Aquí van unas fotos del avión en la
puerta de embarque, desde donde se ve muy bien su característica
forma de cabeza de ballena beluga. Hay dos pasarelas de acceso, una
para cada cubierta.
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzTku4cV0Vg88O-xX5xHw0LIGdUv-JnXMjj55X1CVa59CLKR-xXh76aYfVEqoVggUFWsHztWJ5FnUJeNLlffsbv2c51ZRpNazGszTuIrWsDxw9NkqL5GIGYpA7QdPc4JNAGGmKPq8HmWi0/s1600/DSC02541.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzTku4cV0Vg88O-xX5xHw0LIGdUv-JnXMjj55X1CVa59CLKR-xXh76aYfVEqoVggUFWsHztWJ5FnUJeNLlffsbv2c51ZRpNazGszTuIrWsDxw9NkqL5GIGYpA7QdPc4JNAGGmKPq8HmWi0/s320/DSC02541.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzA7ehyw2dQzNtVQEZ7P9YGbSkSQvif5GkxlugQlC96hJ0WzhgLpNbcMdo_FHNUzYblHonxZaJeMTwsBjFBECbwKKZxgntNKuYDNMY4Wtzs3N6wDSVF5mdzytRqK3jCV4rAyWrk9svOwyD/s1600/DSC02542.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzA7ehyw2dQzNtVQEZ7P9YGbSkSQvif5GkxlugQlC96hJ0WzhgLpNbcMdo_FHNUzYblHonxZaJeMTwsBjFBECbwKKZxgntNKuYDNMY4Wtzs3N6wDSVF5mdzytRqK3jCV4rAyWrk9svOwyD/s320/DSC02542.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
Una vez en el interior, es como todos
los <i>long-haul</i>, diseñado con
eficiencia, pero nada hace pensar que uno vuela en el mayor avión
de pasajeros que existe. Bueno, al menos en clase turista, en la que
yo estaba (en la cubierta inferior; a la vuelta intentaré ir en la
superior). </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnzLeFwj-f82twDVp7SwgFl1C5HV9fpH_tU8by_z31uIqNLchgYVe6e_uCp5c47eaXHp41ERI8pQN0T9KFuioi5PIm-UQmeXk5uq4Bpm7jarvBJEc7Yhew-EfMqGF3TjB1Y_eN1NOQuHl3/s1600/DSC02552.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnzLeFwj-f82twDVp7SwgFl1C5HV9fpH_tU8by_z31uIqNLchgYVe6e_uCp5c47eaXHp41ERI8pQN0T9KFuioi5PIm-UQmeXk5uq4Bpm7jarvBJEc7Yhew-EfMqGF3TjB1Y_eN1NOQuHl3/s320/DSC02552.JPG" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
La
distribución de asientos es 3-4-3. El espacio para las piernas es
amplio y, como en todos los aviones modernos hay un centro de
entretenimiento personal en el dorso de cada asiento, con decenas de
películas y programas de TV, más de 200 CDs (una buena selección)
y videojuegos. El mando a distancia es también un teléfono, tiene un teclado que incluye la tecla “@” por lo que imagino que se pueden mandar e-mails – lo que no sé es a qué precio, pero imagino que prohibitivo.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoiEc9F5HP13F2Co4xr4xlCDdq7EpEgY6oJjl57z0vkjI54ILxrQ-kS73_ZHkgoKO-LyeKnfLTHPztctpbXP5vX9cE02rWThRpXNmA8iPxI-9K6DX_hEXIuSsGUIfsQDDSMgJnyxFk5clx/s1600/DSC02556.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoiEc9F5HP13F2Co4xr4xlCDdq7EpEgY6oJjl57z0vkjI54ILxrQ-kS73_ZHkgoKO-LyeKnfLTHPztctpbXP5vX9cE02rWThRpXNmA8iPxI-9K6DX_hEXIuSsGUIfsQDDSMgJnyxFk5clx/s320/DSC02556.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU8dAG7w2uB5ug6qrN7gsfuvEwTwTYFf2bSMtLyxplEyHLsbXj1YKikV0xbdxU6DdPrSLmmSkWUo7U9CsyAAW0X5MHbTC76HX5Bq2XMegJ7stFiWSjUrE9n5dM0RuegeaYRnn6LkwxMwBf/s1600/DSC02560.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU8dAG7w2uB5ug6qrN7gsfuvEwTwTYFf2bSMtLyxplEyHLsbXj1YKikV0xbdxU6DdPrSLmmSkWUo7U9CsyAAW0X5MHbTC76HX5Bq2XMegJ7stFiWSjUrE9n5dM0RuegeaYRnn6LkwxMwBf/s320/DSC02560.JPG" width="240" /></a></div>
<br />
Lo que no había visto nunca es la <i>tail cam</i>,
una cámara montada en la cola del avión (creo que en puridad se
llama el timón) que el piloto ha conectado en el momento del <i>taxiing</i>
y del despegue.La imagen tiene gracia pero no es muy emocionante, me
imagino que lo será más al aterrizar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzsywRQq1eRw-Nb8my8vHcEMS2AGN7KOqLmKwBtizUbDthNOy-mHqQbIc3t9CpeMp8nasEkyXQgxELf22Ib' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Un aspecto
destacable de este avión es que es muy silencioso para lo grande que
es. En el interior me ha parecido que el ruido de los motores se oía
menos que en otros modelos.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
El vuelo ha sido
muy tranquilo excepto por un incidente menor: en un momento dado, se
ha colgado el servidor del programa de entretenimiento y <i>todas</i>
las pantallas de los pasajeros mostraban una pantalla azul que
recordaba el pantallazo azul de Windows.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYU4BtG5YEg28hvMKzXoQN7BbZkSAOZ4uw7_OrlUhgUw0Rbnvdt9ombtKLdDRoUwN22bzz0BLXKjJv7jgzo7BROZUZyCpn_cIOTNMudQzv95CBwpptbv9OMx-qBwJtsBxxHZEsu_3tAmnV/s1600/DSC02585.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYU4BtG5YEg28hvMKzXoQN7BbZkSAOZ4uw7_OrlUhgUw0Rbnvdt9ombtKLdDRoUwN22bzz0BLXKjJv7jgzo7BROZUZyCpn_cIOTNMudQzv95CBwpptbv9OMx-qBwJtsBxxHZEsu_3tAmnV/s320/DSC02585.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKRMFtp4iuisP9Ao32lfIBpz-6LtMa7IK5mKNrut4Gyv2Xqo9bOvPle2rmHKWDGf1CutvCsEuZrw16muDitnUe77yu9b-6d525CNQxkj_mJ7US3uyOHq5PzNpg_V0MY4rjUd7mQ0roxNZ_/s1600/DSC02586.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKRMFtp4iuisP9Ao32lfIBpz-6LtMa7IK5mKNrut4Gyv2Xqo9bOvPle2rmHKWDGf1CutvCsEuZrw16muDitnUe77yu9b-6d525CNQxkj_mJ7US3uyOHq5PzNpg_V0MY4rjUd7mQ0roxNZ_/s320/DSC02586.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Al cabo de un rato el
sistema ha arrancado de nuevo y ha vuelto a funcionar sin problemas.
No he podido dejar de pensar en qué pasaría si se colgara el
servidor de aviónica... Estas aeronaves están controladas hasta el
último detalle por ordenadores, espero que sean más estables que el
servidor de entretenimiento...</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Resumiendo:
seguramente el impacto de viajar en este bicho debe ser mayor si uno
va en Business o en Primera Clase, pero eso lo va a tener que contar
otro aerotrastornado, me temo. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlUJxpUikumAjSQqYroTDgd0JrFuGgEyQmLnmnapp9oPj_IaiNT6GuIKXPakcZ4wfT9HbkM2n2nYP2xG0paa4kIoxc9hJIWkk86tgSQByQKQanSGgLgrOWBYkSx8NAk8uQkeuK9CHeIBLX/s1600/DSC02583.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlUJxpUikumAjSQqYroTDgd0JrFuGgEyQmLnmnapp9oPj_IaiNT6GuIKXPakcZ4wfT9HbkM2n2nYP2xG0paa4kIoxc9hJIWkk86tgSQByQKQanSGgLgrOWBYkSx8NAk8uQkeuK9CHeIBLX/s320/DSC02583.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-B8V3edaU7GPe13WtnhG2ihDOxp2PZijYdaJb00MmmSxT4wF646FefyFjPS1tOEVJ_Y4fAqmEMl9yUifZbuPjKoC09gKyeoc2yF8eY7dWRgFsxPx4eS6Wg8IRwCVH5ovOlo8jGNtlE0OT/s1600/DSC02590.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-B8V3edaU7GPe13WtnhG2ihDOxp2PZijYdaJb00MmmSxT4wF646FefyFjPS1tOEVJ_Y4fAqmEMl9yUifZbuPjKoC09gKyeoc2yF8eY7dWRgFsxPx4eS6Wg8IRwCVH5ovOlo8jGNtlE0OT/s320/DSC02590.JPG" width="320" /></a></div>
<br /></div>
Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3602750943877912135.post-23472462924084972822012-11-22T16:05:00.000-08:002012-11-22T16:05:11.987-08:00Hipocresia mediambientalA la cambra de bany de molts hotels hi ha un cartellet que diu més o menys:<br />
<br />
<i>"T'imagines la quantitat d'energia, d'aigua i de detergent que es malgasta per rentar tovalloles que potser podries tornar a fer servir? Estem compromesos amb el medi ambient i per això només rentarem les tovalloles que deixis per terra; les que estiguin als penjadors les podràs tornar a fer servir".</i><br />
<br />
És una idea molt bona, fàcil d'aplicar i que té resultats immediats. O no. Perquè, de fet, en la majoria dels hotels que recordo m'han canviat les tovalloles sistemàticament, tot i que procuro deicar ben clar que estic disposat a reutilitzarles.<br />
<br />
Aquestes fotos les he fet a un NH d'Amsterdam, però el mateix m'ha passat a hotels d'altres cadenes. Un exemple de poca sensibilitat mediambiental -- més aviat d'hipocresia mediambiental.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeGaGaw-mhA07VeDDbbg97AzH0pbFRd7rswk5q59tSUnCKQ_NtNMAPEzjTETrK8VMl5NFV0qItf22uvkDSc92wy7eWyr6CrTiTIf_5VdFjY6s277e1YRrwkAKt8wqNvKOUUq6K-zlqVIse/s1600/IDFA+2012-012.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeGaGaw-mhA07VeDDbbg97AzH0pbFRd7rswk5q59tSUnCKQ_NtNMAPEzjTETrK8VMl5NFV0qItf22uvkDSc92wy7eWyr6CrTiTIf_5VdFjY6s277e1YRrwkAKt8wqNvKOUUq6K-zlqVIse/s400/IDFA+2012-012.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Així deixo la cambra de bany al matí...</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgPNxNgS7WXamwi-WtgWaUKyZzvJ62cV8VFvDjuWKmroIdadyHXc6s-__WYtUV0Kyz0pHZeC8Mi08fgrCGTouc0xXzJlT7foHDcMtYvJBLk2HEOSDSl6UanTA7R2x8qtjYgZyyW3IA3Ayj/s1600/IDFA+2012-018.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-small;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgPNxNgS7WXamwi-WtgWaUKyZzvJ62cV8VFvDjuWKmroIdadyHXc6s-__WYtUV0Kyz0pHZeC8Mi08fgrCGTouc0xXzJlT7foHDcMtYvJBLk2HEOSDSl6UanTA7R2x8qtjYgZyyW3IA3Ayj/s400/IDFA+2012-018.JPG" width="400" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">i així me la trobo en tornar al vespre,<br />amb totes les tovalloles canviades.</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />Joan Uhttp://www.blogger.com/profile/09950363488750958399noreply@blogger.com0