dissabte, 28 de juliol del 2012

Cerimònies olímpiques

Ahir vaig veure, íntegra, la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Londres. Era el primer cop que feia una cosa així. El 1992, quan els Jocs van ser a Barcelona, em vaig perdre la cerimònia a causa d'un accident domèstic. Estava de vacances a un masia prop de Cassà de la Selva, érem unes quantes famílies i ens disposàvem a seguir la cerimònia per televisió. Però em vaig fer un tall a la mà mentre feia servir un ganivet de tallar pernil per tallar una síndria, i vaig haver d'anar d'urgències a l'hospital Trueta, a Girona. Després vaig veure fragments en les repeticions televisives.

Ahir no hi va haver cap accident, però hi havia Twitter -- un exercici ben divertit, això de seguir el fil dels comentaris a mida que avança el programa. Els comentaris (de la gent que segueixo i dels retweets que feien) van anar evolucionant a mida que avançava l'espectacle. La primera part (l'oda pastoral a la bellesa i armonia del camp britànic) va generar força comentaris burletes però el to va anar canviant a mida que apareixien les sufragistes, els miners, el NHS, els capitalistes i, posteriorment, amb el medley superpotent de la cultura pop britànica -musical, cinematogràfica, televisiva i amb el cop d'efecte del pebeter constituït per 200 "flors" de coure.

Les anelles olímpiques, "forjades" al mateix estadi i flotant damunt  la  part central de la pista,
van ser la primera imatge memorable de la cerimònia de Londres 2012.

Aquesta imatge, corresponent al segment sobre l'espiritualitat (i la mort) , recorda poderosament  la instal·lació
The Weather Project que l'artista islandès Olafur Eliasson va fer a la Tate Modern l'any 2003.
El pebeter, format per 200 "flors" de coure, es feia eco
d'un leitmotiv present al llarg de tot l'espectacle: la idea de comunitat.


Algú va comentar que ja no es podrà dir que la cerimònia inaugural de Barcelona és la millor de la història. A mi això m'importa poc. El que em sembla important de la cerimònia del 92 és que (si no vaig errat) va canviar el model en integrar una narrativa històrico-dramàtica en un espectacle que fins llavors s'havia centrat més en la gimnàstica de masses.




dimarts, 24 de juliol del 2012

Curat d'espant

Ahir a la tarda, a 8TV, passaven un capítol de la sèrie El Pare Dowling. A la guia electrònica se'ls hi havien colat uns gremlins, i feia mal de veure... Especialment "cura" per "capellà"...

dimecres, 18 de juliol del 2012

Albert Puig per partida doble

M'agrada molt el programa Delicatessen que l'Albert Puig fa cada dia a Icat FM, de 8 a 9 del vespre. I ara a l'estiu, a la mateixa hora l'Albert fa un programa a Catalunya Ràdio que es diu Balles?

Els dos programes són molt diferents. Delicatessen presenta una selecció de músiques lànguides, atmosfèriques, sovint melancòliques, tant d'aquí com d'arreu del món; mentre que Balles?, com indica el títol, és un recull de grans èxits ballables, internacionals i espanyols --pel que sembla amb especial predilecció per la dècada dels 80.

La característica comuna dels dos programes és la veu vellutada d'en Puig (que sol deixar que els temes sonin sencers, sense trepitjar-los, una raresa avui en dia) i la sòlida qualitat del seu criteri a l'hora de triar.