divendres, 8 de juny de 2012

Estil Bofill

M'agrada molt la Terminal 1 de l'aeroport de Barcelona. Trobo que és molt funcional i que l'espai, tot i ser enorme, provoca una sensació de benestar (a mi, almenys). El disseny és de Ricard Bofill i em semblava que, per un cop, l'arquitecte havia aparcat les columnes aparentment neoclàssiques que caracteritzen bona part de la seva obra, i que són profusament presents a la T2 del Prat, la terminal pràcticament buida des d'on només s'enlairen alguns vols low-cost i charters.

Doncs estava equivocat. Avui, en sortir del pont aeri, m'he fixat en les columnes... i patapam! Els he vist:  capitells de formigó preformat que rematen les columnes que suporten la calçada de vehicles superior, la del nivell de sortides.

Alguns tics, pel que sembla, no es perden mai.






divendres, 1 de juny de 2012

Etimologia d'una eina de fuster

Sóc a Brussel·les, a casa d'un amic que viu en un loft magnífic, una antiga ebenisteria. Així que no és soprenent que hagi descobert precisament aquí l'origen d'una paraula catalana que sempre m'ha agradat molt -- tant la paraula com l'objecte que designa.


La paraula és serjant (en castellà sargento). Segons el DIEC es tracta d'una "eina de fusta o de ferro de la qual se serveixen els fusters per a tenir premudes l’una contra l’altra dues peces encolades perquè quedin ben adherides."


Un serjant

A casa tinc uns quants serjants, i sempre m'havia semblat curiós el nom de l'eina. Em preguntava quina relació podia haver-hi entre la graduació militar (un sargento és un sergent) i l'eina. Donava per descomptat que la paraula original era la castellana, i que la versió catalana era una derivació fonètica.

Però vet aquí que el meu amic, en el seu loft, utilitza serjants per collar aparells d'il·luminació a les bigues de ferro del sostre.

Un serjant a casa en Marco

Aplicació imaginativa d'un serjant

En veure-ho, li vaig comentar que em semblava una idea ben pràctica, i ell em va dir "oui, les serre-joints servent à bien de choses". 

Immediatament em vaig adonar que serre-joint (que literalment vol dir colla-juntes) era l'antecedent etimològic dels sarjants i els sargentos. 

De manera que podem establir la hipòtesi de que probablement l'eina és una invenció francesa que es va estendre pel continent (potser amb els exèrcits napoleònics?) i, amb ella, se'n va estendre el nom.